CALAIX DESASTRE

I a mi se’m fa pesat cada
any haver d’escriure sobre el mateix, però hi ha el què hi ha.

El dia 
8 de març, com cada any,  es celebra
el dia internacional de la dona treballadora. Cada any és una mica més del
mateix, i encara avui en dia, només un 6,6% dels càrrecs els ocupen dones. Les
circumstàncies actuals en el món laboral tampoc ajuden gaire a afavorir,
progressar i canviar les estadístiques de les dones treballadores. Diuen les
últimes estadístiques, ja sabeu que jo no hi crec però que m’agraden molt,
facilitades per sindicats i organitzacions feministes, que les dones han de
treballar 54 dies més que els homes per cobrar el mateix dins l’entorn de la
Unió Europea. Deuen ser 54 dies a l’any que si ho extrapolem, descomptant les
vacances, ens donaria més o menys, que una dona ha de treballar un promig de 5
dies més cada mes per cobrar un 15% 
menys per la mateixa feina. Però es veu que algú ha fet un càlcul, i ha
dit que si això fos cert, els homes començarien a treballar el dia 22 de febrer
tot i cobrar el mateix que les seves companyes del sexe femení, i que és per
aquest motiu que el dia 22 de febrer ha estat elegit com a Dia Europeu per la Igualtat
Salarial entre Homes i Dones.

L’any passat, el govern espanyol va
aprovar de forma oficial aquesta declaració del dia 22 de febrer com a Dia
Europeu per la Igualtat Salarial, i per tant aquest és el primer any que
aquesta efemèride s’ha celebrat a nivell nacional.

Segons el sindicat  U.G.T., l’any 2008, ja sabeu que aquesta és
una altra, llevat de les intencions de vot que són gairebé a l’instant, les
estadístiques sempre van molt endarrerides, el sou d’una treballadora espanyola
representava el 78,1% del sou d’un treballador, tot i que la xifra havia
millorat en 5 punts respecte a la mateixa estadística de l’any 2006. Tot i
així, Espanya, segueix per sota la mitja de la UE,on enlloc del 21,9 la fissura  salarial és del 15%.

I a mi se’m fa pesat cada any haver
d’escriure sobre el mateix, però hi ha el què hi ha. Malgrat cobrar molt menys
les dones, només un 23% dels empresaris espanyols tenen intenció de contractar
dones que siguin mares. Ser dona, gairebé mai ha estat cosa fàcil, però avui en
dia, és una tasca ben complicada. Les dones, a més de la condició de dona,
estem supeditades a l’edat i al fet de ser mares o persones cuidadores. Aquesta
és la crua realitat.

Però no tot deu ser dolent, i potser
caldrà una mica d’ironia i sarcasme per poder trobar-hi alguna  part  positiva. En primer lloc, l’esperança de vida
de les dones és més llarga, la qual cosa ens  farà més difícil haver de sobreviure amb la
mísera pensió que cobrarem, però al menys, viurem. En aquest moments, la
precarietat social, afecta  a homes i
dones, però no de la mateixa manera. Malgrat totes les festes, celebracions,
dies de la Dona o de la Igualtat Salarial, la precarietat continua tenint sexe,
i aquest és femení. La pobresa continua tenint nom de dona, i davant
d’aquestes dades tant poc optimistes, només podem fer una cosa, lluitar TOTS junts, homes i dones, per
aconseguir equiparar els drets entre els homes i les dones. Si no defallim,
tard o d’hora ho aconseguirem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!