CALAIX DESASTRE

Com cada any, un cop més el dia 25 de novembre es celebra el dia de la violència de gènere, també anomenat, dia de la NO violència contra les dones. Malgrat tantes celebracions i manifestacions, cada any augmenta però el número de víctimes d’aquest tipus de violència. Per elles, poca cosa podem fer, tret de rendir-les un petit homenatge en la “celebració” del dia 25. Però pels centenars, milers de dones, que segurament algun dia patiran qualsevol tipus de violència, sí que encara podem fer alguna cosa i sempre hauríem de tenir en compte que els  maltractes, la violència, són un problema PER les dones NO DE les dones.

És clar que amb actituds i sentències com la que va dictar fa poc Juan del Olmo, jutge de l’Audiència Provincial de Murcia, la cosa lluny de millorar, té tots els números per empitjorar. En definitiva l’esmentat jutge va dir: “Que un home digui “zorra” ( ja em perdonaran però no he trobat traducció per la paraula, i guineu no m’hi agradava) a la seva exdona no és un insult, sinó una mera qualificació que fa referència a la seva astúcia”. I es va quedar tant a gust.

Per aquesta regla de tres, si a ell algú li diu “cabró” (no sé per què serà, però aquesta paraula sí que té traducció) tampoc s’hauria d’ofendre, tot i que el diccionari de la Real Academia diu que “cabró” és l’home al que la seva dona ha estat infidel i en especial si ell ho consent, i Déu me’n guard de malparlar de la seva dona, que per cabró ell solet ja en té prou.

 L’acusat, de 42 anys i amb antecedents penals, havia amenaçat a la seva exdona almenys en dues ocasions arribant fins i tot a assegurar al fill d’ambdós que veuria a la seva mare al cementiri dins una caixa de pi,  i li va jurar pel sol  que sortiria a la televisió. Home, no sé jo si aquest energumen té la saviesa, l’educació i la il·lustració per donar el significat de “guineu” a la paraula “zorra” per donar a entendre que la seva dona era molt astuta, o més aviat l’home peca d’una certa incultura i ignorància i la seva actitud primària i primitiva era realment la de malparlar i insultar la seva exdona. Sigui com sigui, aquí no vull pas jutjar als milers d’homes que formen part d’aquest col·lectiu, però sí que voldria fer una crida als milers d’homes que no hi pertanyen perquè  rebutgin aquesta mena d’actituds, i sobre tot, sobre tot, demanar molt acuradament als responsables de Justícia, que vigilin qui col·loquen segons a quins llocs, perquè amb sentències com aquesta i comentaris tant poc apropiats, d’alguna manera s’està despenalitzant els maltractes i ja ha costat prou arribar on hem arribat.

També moltes vegades he manifestat reiteradament la meva, pot ser equivocada, opinió, sobre l’excessiva informació que d’aquest tema se’n fa. No vull pas dir que s’hagi de silenciar o amagar, no; però si tenim en compte que la gent té una tendència  natural a actuar per mimetisme, aquest excés d’informació, moltes vegades macabra i sensacionalista, fa que molts tarats del cap pensin que si aquell ho ha pogut fer, ell també ho pot fer i així s’entra en una espiral, en un cercle viciós del que és gaire bé impossible sortir-ne. Fins i tot el col·lectiu dels Psicòlegs ha demanat fer una prova pilot de reduir aquest tipus d’informació per veure si es redueixen les agressions.

Per totes les dones maltractades, que any rere any perden la vida a mans d’aquests individus, i que a dia d’avui aquesta any ja són 61, caldria que tots plegats fóssim molt prudents i respectuosos amb aquests temes, i els jutges, molt especialment.