CALAIX DESASTRE

FROB és un acrònim que significa Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria, una mena de fons creat a Espanya amb motiu de la crisi financera del 2008, i que es veu que serveix per marcar les mesures i plans de rescat i incentivació de l’economia, especialment la del sector financer.

 El FROB té com a objectiu gestionar els processos de reestructuració d’entitats de crèdit i contribuir a reforçar els seus recursos propis. I es veu que te una dotació de 9.000 milions d’euros, dels quals el 75%, és a dir uns 6.750 milions, estan finançats amb càrrec a los Presupuestos Generales del Estado. Vaja que entre la dotació al FROB i a la Casa del Rey, s’emporten la gran part dels presupuestos. Per cert, que el PP, diu que no es pot rebaixar més la dotació a la Casa Real, l’han abaixat un 2,01%, perquè no ho considera “just”,  i ara enlloc de cobrar 8,43 milionets, els hi han “retallat” i pobres només en cobraran 8,26. I després s’estranyen que s’hagin de buscar la vida. El que sí que no és just és el que ens retallen a tots plegats i sense ànims de fer demagògia barata, però és que ja fa massa temps que aquí teníem el lema de cafè per a tothom, la sanitat universal, i ara…una merda, ara la sanitat privada, particular, parcial i limitada o inexistent.

Doncs això, que el FROB disposa d’uns recursos totals de 29.000 milions d’euros, dels quals  19.000 ja estan compromesos i el pla de sanejament que ultima el Gobierno de España, podria esgotar els recursos públics disponibles per un import de més de 6.000 milions d’euros.

I tot això, gràcies entre altres coses, a la supervisió, que ho deu supervisar més aviat poc, del Banco de España. No tradueixo el Gobierno, el Banco o España per no ferir sensibilitats, que últimament molts tenen la pell molt fina. Doncs això, que el Banco de España va impedir la actuació del cos d’inspectors que havien de vigilar la elevada exposició d’algunes entitats dins el sector immobiliari i que no cal que recordi a ningú que ha passat quan la bombolla ha esclatat.

Però no patíssim pas, perquè el fet d’haver aconsellat al senyor Rato que dimitís, li compensaran amb una indemnització gens menyspreable. I per si no en tinguéssim prou, el seu lloc l’ocuparà José Ignacio Goirigolzarri, que té sort de tenir un nom força complicat i que molta gent no recorda, però que és ex conseller delegat del BBVA, que als 55 anys es va prejubilar amb una pensió “privada” de 3 milions d’euros anuals, però que com que és privada no li impedeix  poder seguir treballant. I aquest senyor, entre altres, és el que després es permet el luxe d’aconsellar que congelin sous i pensions mínimes.

Res, que quan veig com va tot, amb unes obscenitats i deshonestedats tan grans, em costa creure que encara quedi algú que tingui vergonya, decència, moralitat i ètica.