CALAIX DESASTRE

Un cop més el dia  8 de març, com cada any,  es celebra el dia internacional de la dona treballadora. Tot i que gran part de la població, i molt especialment el sector femení, no està per massa celebracions, cada any, llegim manifestos i fem manifestacions per reivindicar una cosa que ens hauria d’estar concedida de forma natural i encara avui en dia, només un 6,6% dels càrrecs els ocupen dones. Les dones tenen una situació molt més precària i s’enfronten a moltes més dificultats per accedir al mercat de treball. Bé, ara és difícil per tothom, però per una dóna, encara ho és més. Les dones amb estudis primaris, que són un 19,4% tenen un percentatge d’ocupació de 20 punts per sota dels homes aproximadament.

En els processos de selecció solen ser freqüents les ofertes de feina clarament sexistes, redactades amb un llenguatge masculí o femení depenent del tipus de lloc de treball del que es parli. Tal i com està el mercat, no seria gens estrany que tot plegat fes un pas enrere. L’altre dia, per exemple, vaig poder llegir un anunci que demanava: “Chica con buena presencia y con derecho a roce”. Davant d’un procés de selecció com aquest, sobren les paraules, i manquen fets. El fet de denunciar, per exemple, al paio que es permet posar un anunci d’aquesta mena i que ja es veu que no vol pas una contable administrativa.

El 80% de les persones amb una ocupació a temps parcial són dones.

El salari brut anual percebut per les dones, representa un 70% del que reben els homes, i això és el que és conegut com fissura salarial , i que és per aquest motiu que el dia 22 de febrer ha estat elegit com a Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Homes i Dones. I. malgrat cobrar molt menys les dones, només un 23% dels empresaris espanyols tenen intenció de contractar-les si són mares. Ser dona, gairebé mai ha estat cosa fàcil, però avui en dia, és una tasca ben complicada. Les dones, a més de la condició de dona, estem supeditades a l’edat i al fet de ser mares o persones cuidadores, i aquesta és una crua realitat que no podem eludir.

Les dones, treballen de mitja, unes 56 hores setmanals, en front de les 40 hores de mitjana que treballen els homes “privilegiats” que encara tenen feina.

Potser caldrà una mica d’ironia i sarcasme per poder trobar-hi alguna  part  positiva i sobreviure en aquest maleït món laboral.  En primer lloc, l’esperança de vida de les dones és més llarga, la qual cosa ens  farà més difícil haver de sobreviure amb la mísera pensió que cobrarem, però al menys, viurem. Malgrat totes les festes, celebracions, dies de la Dona o de la Igualtat Salarial, la precarietat continua tenint sexe, i aquest és femení. La pobresa continua tenint nom de dona, i davant d’aquestes dades tant poc optimistes, només podem fer una cosa, lluitar TOTS junts, homes i dones, per aconseguir equiparar els drets entre els homes i les dones. Si no defallim, tard o d’hora ho aconseguirem.