CALAIX DESASTRE

A part de ser un número
curiós o bonic, aquí no es tracta de cap joc d’atzar o loteria, o potser sí.

En què estaria pensant el senyor
Zapatero quan va triar la data per les pròximes eleccions generals?. Per què
mira que hi ha dies a l’any per triar i convocar eleccions. I havia de ser
aquesta precisament . A part de ser un número curiós o bonic, aquí no es tracta
de cap joc d’atzar o loteria, o potser sí, i tot plegat no és més que una mera superstició.
Independentment de si és o no el moment oportú per a convocar ara les eleccions,
per uns és massa tard, i per altres…per altres no ho sé; de si el senyor
Zapatero és realment el causant i el culpable de tots els mals del nostre país
i de l’estranger, a mi aquest dia no m’agrada gens. A mi m’agradava recordar el
20 de novembre com el dia del gran merdós, per allò de l’auca que deia: “Vint de novembre gloriós, s’ha acabat el
gran merdós”.

No sé com aniran aquestes eleccions,
perquè segons les últimes enquestes, si aquestes es fessin avui, el partit més
votat amb una diferència de 8 punts és el PP per sobre del PSOE, en canvi, el
senyor Rubalcaba treu més de 9 punts al líder del PP, el senyor Rajoy, que si
no guanya aquestes eleccions que fa tant de temps que reclama i te tant coll
avall, ja es pot retirar de la política, perquè serà la seva mort política
anticipada. Si he de ser sincera, a mi particularment no m’agraden ni Rubalcaba
ni Rajoy, un potser menys  que l’altre,
però crec que amb tots dos patirem.

Però com se li acut a l’home
anunciar-ho el dia que la majoria de treballadors, els que tenen la sort de
treballar, comencen les vacances?. Amb quins ànims enfrontaran aquest any la
síndrome post-vacacional, si es passaran les vacances de pre-campanya  i no podran ni descansar?. Si quan tornaran
ja estaran esgotats de tantes falses promeses, de tantes desqualificacions, de
tanta informació i sobre informació per tots els mitjans de comunicació. Si és
que jo ja tremolo. Diu el senyor Mas, que les eleccions generals no són una
llosa, sinó una oportunitat per sortir de la crisi. Home, les eleccions en si
no són una llosa, però les campanyes… les campanyes són una llosa i d’allò
més pesada. I si hi hagués algú que realment aportés idees clares i concises
sobre com sortir de la crisi, potser tots plegats  hi veuríem un fil d’esperança, però és que
d’això no en parlaran en tota la campanya, entre altres coses perquè no en
tenen cap de fórmula màgica, i l’únic que volen tots plegats és manar i si
convé i no se’n poden sortir ja donaran la culpa als que hi havia abans com
passa ja als ajuntaments i altres entitats. Però el què tinc clar de veritat és
que ni els uns ni els altres, a nosaltres, sobre tot a nosaltres, no ens
donaran res, ans el contrari.

I ara?. Ara què?. Com haurem de
recordar el 20 de novembre, com la caiguda de l’imperi del PSOE o com la
reencarnació de l’esperit del Generalísimo en la figura d’en Mariano?.  Perquè mira que això sí que em fa por.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!