El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

16 de juny de 2008
9 comentaris

Dos menors més a l’Audiència Nacional

Algú que encara cregués que l’Estat Espanyol és un estat democràtic pensaria que el cas de l’Eric Bertran era un cas aïllat.
Som uns quants -i estic segur que cada cop més- que creiem que la transició va ser únicament la modernització -l’europeització necessària- del franquisme sense renunciar als triomfs aconseguits amb el cop d’estat de 1936, tres anys de guerra i quaranta de dictadura. El neofranquisme constitucional s’assenta damunt d’aquests triomfs, no pas damunt de cap voluntat democràtica.

El recent cas dels dos joves d’El Morell, n’és una evidència més. Si és que en calen més.
Un noi i una noia, menors d’edat pengen -l’octubre de 2007-, al seu institut d’El Morell, un cartell que convocava a una concentració en suport d’un altre jove, encausat per cremar una fotografia de l’hereu de Franco.
La mare d’un altre dels alumnes -de coneguda ideologia falangista- denuncia els fets a la Guardia Civil.
La Guardia Civil es presenta a l’institut i obliga el director a delatar els menors i aquests van ser citats el passat 26 de març a declarar a l’Audiència Nacional.

Jo me n’he assabentat aquest cap de setmana. Pel que sembla aquest fet no és notícia. Amb prou feines se’n van fer ressó El Punt i Catalunya Ràdio fa deu dies.
La premsa del règim, evidentment, ni mitja paraula.

  1. Segons tinc entès qui va forçar al director del centre a donar el nom dels alumnes van ser els “democratics”, “progressistes” i “d’esquerres” serveis territorials d’educació a la circumscripció del Camp de Tarragona, previa pressió de tricornis, fiscals i demés muntsdefem.

  2. La Núria Cadenes va escriure un article força viu al portal de dinamització social e-Criteri, on feia palesa la cortina de fum que s’havia teixit sobre aquest trist afer:

    http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=opinions.cfm?ID=80

    L’arrel de tot plegat és la llei antiterrorista ecspanyola. Fa poc es va saber que des d’instàncies europees s’instava a l’Estat a “aclarir” la seva definició de terrorisme.

    http://www.nationalia.cat/ca/noticies/146

    En fi…solidaritat amb els encausats i fermesa davant la injustícia colonial.

    Salutacions cordials.

    PS: Enhorabona per l’espectacle de la Moragues/Besset Tour. Us vaig veure a Sant Boi i ja friso per agafar l’autopista cap a Tortosa. Em va emocionar reconeixer la lletra de la cançó “Lluitadors” en la versió que heu fet.

  3. Bona flama fa l’estanquera i el retrat del Rei!

    Si el Rei vol corona, corona li darem…que vingui a Barcelona i el coll li tallarem!!

    La premsa es lliure, no hi ha manipulació i qui ho digui està en contra de la llibertat d’expressió!!

    Visca la Terra!!!



  4. Tanmateix un apunt, permete’m ser torracollons:

    No sé quina obsessió amb el franquisme, amb què la república ESPAÑOLA era no sé que… val, podriem coincidir en cert aspectes si ens fotem a discutir sobre els dos sistemes… ara bé:

    El problema ve d’Almansa i encara ens alcança, com diuen per terres valencianes. Així, doncs, deixem de fotre les culpes al franquisme i diguem clarament que la merda ens arranca del 1707, si no abans amb el refotut matrimoni entre Isabel de Castella i Fernando (Ferran?) d’Aragó. No és que tingui cap interès per rehabilitar i netejar la merda que duu acumulada el franquisme, però crec que massa vegades ens oblidem que el problema ha existit sempre i que les dretes i les esquerres (com a mínim les que en duen el nom) espanyoles són la mateixa cosa, tant si hi ha una república com si hi ha un rei vestit demòcrata.

    Salut i endavant amb el somni d’uns PPCC lliures!

  5. Com algú altre ha apuntat crec que el nus de tot és la concepció “Espanya” com a problema. El franquisme és una expressió del mecanismes i essències que duu en si mateix la realitat d’Espanya. No vull posar les persones individuals espanyoles dins un mateix sac. Em refereixo a quelcom més profunc. Espanya per definició és imposició, es predació, és assimilacionista i no entén (perquè no ho ha pretès mai) entendre, i menys respectar la diferència. Espanya és l’extermini d’indígenes d’Amèrica, treient-ne les riqueses i gastant-s’ho en guerres, fastos i armades invecibles. Això és Espanya i el franquisme en fou un exponent cruel i alhora esperpèntic. Esapnya va esclafar tot el que dissentia i podia haver fet possible una manera de conviure en un mateix escenari els diversos pobles de la península. Des dels Comuneros a Almasa. I al servei d’això hi ha els poders (financers, polítics judicials, eclesiàstics, esportius,….) La “progresia” judicial espanyola que hi pugui haver fot por. No és el franquisme. Es Espanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!