El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Ja fa molts anys que no suporto el Nadal, ja no per hipòcrita, ja no per consumista, sinó -en sintonia amb la meva amiga Imma Arnau- per hortera.
Alguns anys he provat d’emprenyar-m’hi, d’altres ignorar-lo i gairebé mai m’ha servit de res, el seu putrefacte baf m’ha empudegat sempre.
Enguany he canviat d’estratègia i m’he establert dues normes:
Alguns anys he provat d’emprenyar-m’hi, d’altres ignorar-lo i gairebé mai m’ha servit de res, el seu putrefacte baf m’ha empudegat sempre.
Enguany he canviat d’estratègia i m’he establert dues normes:
1a – He comunicat a totes les persones del meu entorn o a tots els sospitosos/es que, si us plau, no em facin cap regal, ni un simple detallet. Que ningú no em regali res com a mínim fins el 15 de gener, que no ho facin perquè en comptes de fer-me feliç em farien una putada ja que no vull participar d’aquesta infausta pantomima i a més em farien sentir malament perquè no els penso regalar res.
2a- Dos àpats i prou, els mínims per no ser desheretat i repudiat. La nit de Nadal a casa els pares i el dia de Nadal a cals sogres. I punt. El mateix 25 al vespre prenc el ferry cap a Mallorca on restaré fins el 4.
Que Déu us lliuri del Nadal!
Bon Solstici d’Hivern!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sant Hilari, Sant Hilari… i que m’avisin quan tot això s’acabi! XD
Quanta raó; agrairia un post de confirmació que tot ha anat bé perquè no m’empasso que et surti bé això. Del Putu Nadal (que deien aquells) no te’n desempallegues a la primera de canvi jo he intentat el tema dels regals any rere any, però no me’n surto… demano respecte, dignitat i un regal un aleatori 3 d’octubre però ningú em respecta i ja començo a pensar que és senzillament això una falta de respecte brutal; perquè quan més altruista diuen que s’ha de ser menys et respecta la gent i més en ella mateixa pensa: "vaaa no seràs l’únic que no fara l’amic invisible…" (feina sobretot) o "pensa que et quedaràs sense regal…" i què cony us importa a totes vosaltres la meva opinió l’únic que us importa és forçar la gent a que us estimi ni que sigui un dia a l’any i per obligació; quina vida més trista que té la gent. El gran problema de la societat és la manca d’amor i l’intenten suplir per nadal, per això et dic que els que pensem com tu i/o com jo ens hem de sentir orgullosos perquè NOSALTRES SÍ SABEM ESTIMAR com volem, quan volem i perquè volem.
Salut i visca la terra i que torni ja en Serrallonga que l’avet ens cremaran.
La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme (PÀNIC) manifesta que aquest any Ses Majestats els Reis Mags d’Orient es declaren en vaga indefinida i que, fins que no siguin satisfetes les seves demandes, no es mouran de l’Orient Llunyà.
Les raons que han portat a Ses Majestats a prendre aquesta decisió dràstica són les següents:
Per aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi hagi un compromís generalitzat de:
Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d’enguany segueixin aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni tan sols carbó.
PD: La CNT (Col·lectiu Nadalenc de Tions) també ha subscrit el manifest del PÀNIC. Per tant els Tions tampoc cagaran fins que es desconvoqui la vaga.
M’agradaria morir-me i reviure el dia 8 de gener. Seria fabulós
La ciencia ha de treballar en aquest camí
Una manera també de fer boicot a la festa del consumisme, molts li diuen nadal, és tenir els exàmens al gener i passar-se mig desembre i gener estudiant com un cabró. Si a sobre tens les vacances després, quan tothom treballa ja és la òstia :D.
Jo l’any passat vaig aprofitar per anar a esquiar un dimecres amb uns companys a la Molina, i les pistes estaven BUIDES. Si, en majúscules. Veieu com tenir exàmens al gener en el fons va bé? 😉
però intento començar a tirar per aquest camí. He prohibit que em facin més d’un regal per persona (de les tres de la meva família. dels altres, res de res). I, això sí, de poc valor econòmic.
A veure si amb el temps, puc aconseguir desempallegar-me del nadal com tu… m’hi esforçaré! perquè tot plegat ja fa temps que ha sortit de mare…
ens veiem!
Si noi, això del Nadal és una bona tocada de collons, és de bojos. T’afartes com un rènec, gastes com un pepe i vinga a fer regals patètics i infectes, una autèntica merda. No sé tu però jo que tinc mainada ja no sé que fer per fugir d’aquesta orgia consumista i hipòcrita. Nadales, canelons, pollastre, torrons, neules, pessebres, pastorets…iel pitjor de tot: el barbes amb la gabardina vermella! Hòstia puta!, aquest vedell greixando és per tot arreu, quin imperialista neoliberal tant fill de puta!
Doncs jo i la meva família no tenim un duro i per tant ens arrelem a la tradició ancestral, una bona sopa de pilota l’olla, un bon tall de fricandó, tot gentilesa de la meva padrina, ens reunim tots a taula, amb excusa de celebrar el nadal ,però en realitat és que la resta de l’any per poques proximitats residencials i falta de vacances no podem, i en importa un pito les festes, ens importa la sensació d’estar junts, riure, explicar-nos la vida i menjar PILOTA A L’OLLA, QUE ESTÀ BONÍSSIMA, tots junts que encara és més bona. El tema material si no hi ha un duro… poca cosa fem. I per reis que ja és la bojeria del consumisme, unes calçetes i uns sostenidors per que els més petits de la casa no vegin que només importen ells, als grans amics imaginaris que li regalen un cotxet teledirigit.
Tot plegat és un simbolisme, que és bonic… i una excusa per fer un dinar que durant l’any a tots ens és més difícil per raons laborals etc…
Bons dinars i per molts anys!!
I per què molts músics treieu o heu tret discs per Nadal i us heu anunciat per la tele en aquestes dates? Això també és participar i aprofitar-se de tot el què envolta el Nadal, no?
I si a més, hem de renunciar a les nostres tradicions perquè el capitalisme se les apropia, aniríem llestos! Poc patrimoni viu que ens queda que a sobre haurem de reunciar també a les nadales!
Doncs no havia llegit aquest article, sabia que no et feia molta il·lusió, però ara que ho he vist clarament, intentaré d’estar-me’n l’any vinent i no regalar-te la pota de pernil que em pensava que et feia il·lusió!, jejeje.