Terra i llibertat

Autodeterminació - Països Catalans

6 d'octubre de 2012
12 comentaris

UN ASSASSÍ A LES GRADES DEL BARÇA

Avui entre els milers de socis i afeccionats del Barça, sota la gran senyera expressant desitjos de llibertat i independència estarà el sergent major Ghilad Schalit, de nacionalitat francesa i també israelià per voluntat seva i de llur família. Tot això gràcies als amics i amigues catasionistes que són molt  presents en les nostres contrades i que sense cap tipus de vergonya donen suport no ja a un Estat que exerceix el terrorisme indiscriminadament, i que ocupa territoris amb la desautorització expressa de les NN.UU, sinó que en el seu actuar quotidià donen suport a l’actual govern de dretes i extrema dreta, expressament racista i xenòfob.

Aquest com molts altres forma part de l’exèrcit israelià (Tsahal) que quan convè ataca, bombardeja, massacra palestins/es a Gaza, a Cisjordània o allà on sigui, sempre, això sí, seguint les ordres dels seus comandaments i superiors, però amb la seva implicació activa i voluntària.

No és un pobret soldadet malalt que van segrestar aquests dolents de Hamas, i  el van tenir empresonat durant gairebe cinc anys, sinó que és un soldat, amb la voluntat de ser-ho, sergent major, que no dubta en disparar i assassinar dones, nens, homes, gent gran quan li manen que ha de fer operacions de càstig.

El més dur és llegir i comprovar com es manipula la informació al respecte d’aquest fet. Aquest home va ser fet presoner en una operació duta a terme per milicians/es palestines contra una base militar en territori israelià però a tocar de la franja de Gaza. Aquesta operació es va fer després que l’alto el foc que mantenien el Govern Israelià i les autoritats palestines fos trencat el 2006 per una operació de càstig i posterior massacre de població palestina de possiblement la marina israeliana. Aquesta operació, segons l’organització estadounidense Human Rights Watch, va consistir en el bombardeig d’una platja en la franja de Gaza i els seus voltant amb el resultat de set morts, 3 d’elles nenes, que segur “estaven preparant una gran ofensiva contra l’exèrcit israelià”.

Si permetem que entre nosaltres, entre els i les seguidores del Barça hi hagi un membre actiu, voluntari, militant de l’exèrcit israelià i no rebutgem aquesta presència, si no rebutgem l’actitud encegada d’aquests pro-sionistes catalans de tanta anomenada, i que són tan ben tractats per tots els mitjans de comunicació, de TOTS els mitjans, sense excloure cap mitjà…, si seguim amb aquesta actitud, ens convertim en col.laboracionistes d’una neteja ètnica que continua des de fa més de 60 anys, i que representa encara, avui dia, l’epicentre del conflicte en el Pròxim orient, que dificulta que aquesta regió mediterrànea pugui desenvolupar lurs potencialitats i que per tant les poblacions visquin tranquil.les i en pau.

Per aquest motiu la campanya BDS (boicot, desinversió, sancions) en relació a Israel us demana el vostre suport, rebutjar activament la presència d’un assassí en les grades del Barça en el partit Barça-Real Madrid. Igual que vàrem rebutjar l’apartheid sudafricà, rebutgem l’apartheid Israelià envers la població Palestina a Gaza, Cisjordània i aquella que viu en el mateix estat israelià.

  1. Teniu tota la raó: Qualsevol militar és [pot ser] un assassí. Si més no, en potència. Però no cal que sigui militar d’Israel: de qualsevol pais o Estat. Com poden ser-ho -si més no, en potència- qualsevol “militant” de quasevulla “organització d’alliberament” nacional (o no) que es dediquès a posar artefactes explosius dins del transport escolar, o enmig d’un concorregut carrer de qualsevol ciutat.

    I no em vingeu amb la moralina de que si l’Estat d’Israel té un govern format exclusivament per la dreta i l’extrema dreta: això sabeu que és fals, simplement perquè també hi esta representat el Partit laborista amb Simon Peres, si no vaig errat (que podria ser). I encara que estiguès format pel dimoni amb tres potes: si aquest és el govern sortit del resultat d’unes eleccions democràtiques, el resultat -ens agradi o no- s’ha de respectar (que no vol dir estar-hi a favor). Com de respectables van ser els resultats a les eleccions algerianes i palestines (amb el triomf del FIS i de Hamas, respectivament), però que diferents poders (occidentals i no occidentals) se’ls van passar pel forro. Jo no tinc cap dret d’anar a fotre bombes al metro de València perque els valencians votin majoritariament al PP: seria un acte criminal, i punt.

    Potser l’exercit de l’Estat d’Israel és necessari perque quan les NNUU van autoritzar la creació d’aquest Estat, els països veïns s’hi van oposar, començant varies guerres i amenaçant-los amb fotre’ls a mar. Potser els jueus ja estaven fins el capdamunt d’afaitar-se tant la barba…

    En tot cas, els militars no em fan cap gràcia… A la tribuna del Barça he vist (per la telé) pitjors personatges i no heu muntat el què voleu muntar. Però hi han d’haver-hi opinions per tots els gustos.

    Atentament, i feliç Dissabte

  2. Per a exèrcit, militars o ocupació l’espanyola.

    O veure la palla amb l’ull de l’altre i no voler veure al propi ull.

    A les grades el que hi haurà és el primer Barça-Reial Madrid de la independència.

    Al camp del Reial Madrid voleigen les ‘rojigualdes’ i els càntics Que Viva España i l’himne espanyol quan cal.

    Al camp del Barça voleigen les senyeres quatribarrades i idenpendentistes i els cantics de in, inde, independència i l’himne català quan cal.

    Tot té un principi i un final, arribarà un dia que els enfrontaments a la Liga española dels Barça- Madrid seràn anacronics i desfassats. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!