Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS DE CATALUNYA ALCEN LA VEU CONTRA EL SUMARI ?BATERAGUNE?
Juristes, organitzacions sindicals i referents del moviment pacifista alerten que la sentència establirà un precedent transcendental, polític i jurídic, per al futur del País Basc i consideren el procés “una flagrant violació dels Drets Humans”
Joan Puigcercós, Joan Tardà i Anna Simó (ERC), Dolors Camats i Jordi Miralles (ICV), Toni Strubell (SI) i Marc Sallas (CUP), entre els adherits · L’exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, l’actriu Carme Sansa, el cantautor Feliu Ventura, el filòsof Josep Maria Terricabras, l’historiador Antoni Segura, el futbolista Oleguer Presas o els periodistes Vicent Partal (Vilaweb) també subscriuen la crida.
Criden a “alliberar el present de les cadenes del passat” i s’adhereixen a la manifestació convocada demà a Donosti per la ciutadania basca sota el lema “No als judicis polítics. Endavant amb les solucions” · [Mobilitzacions] Amics i Amigues d’Euskal Herria convoca una concentració de solidaritat per al proper dimarts 5 a Barcelona
Barcelona | Més de 90 persones de l’àmbit polític, sindical, social i cultural han subscrit una declaració conjunta, feta pública avui, contra el sumari Bateragune que, des del passat dilluns, seu a la banqueta dels acusats 8 dirigents de l’esquerra abertzale, entre ells Arnaldo Otegi, Rafa Diez o Txelui Moreno. Els signants recorden que es tracta d’un sumari de base política ·d’extrema gravetat des del punt de vista democràtic”.
Suport polític i pacifista
Per ERC, s’hi adhereixen el secretari general, Joan Puigcercós, la portaveu Anna Simó, el diputat al Congrés Joan Tardà –que va ser present a la primera sessió del judici acompanyant els processats– i els també diputats al Parlament Pere Aragonès i Marc Sanglas. Des d’ICV, subscriuen el manifest la portaveu Dolors Camats i els diputats Jordi Miralles i Joan Boada. Des de Solidaritat per la Independència (SI), signa el diputat Toni Strubell i, des de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), el portaveu Marc Sallas i els membres del Secretariat Nacional Jordi Salvià, Albert Botran i Adam Majó, així com nombroses regidors.
La declaració, que denuncia el procés contra uns dirigents que “estan, responsablement, rere el nou escenari d’esperança que es viu al País Basc”, també ha rebut el suport de Pere Ortega, president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, així com de Xavier Masllorens i Jordi Armadans, president i director de la Fundació per la Pau. El president del CIEMEN, Carles Riera, i l’ex Director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, Xavier Badia, també subscriuen el comunicat.
Solidaritat sindical, també
Menció especial mereix l’adhesió, amb el rerefons del processament de Rafa Diez Usabiaga, d’organitzacions sindicals com Intersindical CSC, la IAC, CATAC o la COS. L’advocat laboralista Sixte Garganté, del Gabinet Jurídic de CCOO, també subscriu el manifest.
Músics, periodistes, professors universitaris i agents dels moviments socials completen les adhesions, entre les quals destaquen la de l’actriu Carme Sansa, el cantautor Feliu Ventura, el filòsof Josep Maria Terricabras, l’historiador Antoni Segura, el futbolista Oleguer Presas o els periodistes Vicent Partal (Vilaweb), Miquel Sellarès (Tribuna Catalana), Pere Martí (Ara) o Gemma García (Directa)
Tercer manifest en sis mesos
La iniciativa contra el sumari Bateragune, instruït pel jutge Baltasar Garzón l’octubre de 2009, és el tercer posicionament públic de la societat civil catalana, en relació al conflicte basc, des de que va començar l’any 2011. El gener, 75 personalitats van demandar un canvi copernicià en la política de dispersió penitenciària i, el maig, arran dels processos de il·legalització de Bildu i Sortu, més de 200 intel·lectuals van subscriure el Manifest per la Pau i la Democràcia al País Basc on demanaven el reestabliment de les llibertats fonamentals.
La denúncia del procés Bateragune ha estat impulsada pel mateix grup de treball, integrat pel jurista August Gil Matamala, l’ex vicepresident de la Generalitat Josep Llúis Carod-Rovira, l’advocada Gemma Calvet, l’economista altermundista Arcadi Oliveres o els membres del moviment pacifista i antimilitarista Jordi Muñoz i Gabriela Serra.
En declaracions públiques, August Gil Matamala, expresident de l’Associació Europea d’Advocats Demòcrates ha recordat que “el procés no es correspon a la realitat; que la justícia té uns ritmes i un funcionament tant anòmals i els retards són tan grans, que ara es ventilen unes responsabilitats que la realitat política i social ha deixat enrere. Ho trobo d’una inoportunitat absoluta”. El jurista ha afegit que “hi ha una Audiència Nacional, i concretament la sala que fa aquest judici, que no s’assabenta que les coses han canviat, i qualsevol resultat en el judici és possible” i ha valorat que “aquest procés és contradictori i no aporta res a un procés de normalització política i de pacificació al País Basc”.
Convocatòria de solidaritat per al dia 5
Coincident amb la iniciativa i la continuació del judici durant la setmana vinent, l’associació Amics i Amigues d’Euskal Herria ha convocat una concentració de protesta per al proper dimarts 5 de juliol. Serà a les 20.00 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema “Prou judicis polítics a Euskal Herria. Autodeterminació”.
Més informació: 652 13 88 93
pau.demos.paisbasc@gmail
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què un manifest regional i no nacional? Per què es ven com de Catalunya i no es fa de Països Catalans? Si fos basc, tothom pensaria en el país complet, Euskal Herria, però a casa nostra sempre hem de tocar el violí amb aquest autonomisme que se’ns ha menjat l’ànima.