Terra i llibertat

El vell i savi Oscar Niemeyer ens ha deixat. Semblava impossible i ja tenia 104 anys; en tot cas l’home desbordava en vitalitat i en ganes de crear.

Fa unes setmanes vam poder disfrutar a Barcelona de l’espectacle UTOPIA de la bailaora Maria Pagés, peça en la que també participà el mateix Niemeyer.

La bailaora recreava en aquest espectacle el sentit, les formes i l’espiritualitat de l’arquitecte brasiler. “Lo que me atrae son las curvas libres y sensuales. Las curvas que encontramos en las montañas, en las olas del mar, en el cuerpo de la mujer que amamos” (paraules de l’Oscar Niemeyer).

Segurament aquesta va ser una de les darreres creacions en les que l’arquitecte havia de participar.

El 1956 Lucio Costa i Oscar Niemeyer acullen i participen amb entusiasme en la revolucionària idea del president brasiler Juscelino Kubitschek de transplantar i crear una nova capitalitat del Brasil del segle XX i XXI en les sabanes de l’interior.  “Si uno toma el lápiz pensado sólo en la solución, dibujará sin una idea. Lo que es importante en la arquitectura es la intuición” “Tengo mi sistema de trabajo… basado en la fantasía, pero siempre sintiendo la lógica” (Niemeyer)

Neixia la nova capital del Brasil, Brasília, terra endins, lluny de l’Atlàntic… El 1959, en la inauguració de la capital, André Malraux pronunciava aquestes paraules: “És la primera capital de la nova civilització que s’està creant…, fent de tots/es nosaltres els hereus de tota la terra”.

El nostre amic Jean Loup Herbet en el seu article “Brasília, l’explendor d’una capital” parlant d’aquesta creació podem dir que original, creativa, i per suposat transformadora, deia ” Brasília, obra humana excepcionalment voluntarista, col.lectiva i juvenil, conté nombroses possiblitats que no es poden reduir a l’anàlisi social. Tota la confiança lúcida de Lucio Costa, enunciades en llurs textes sobre un humanisme científic i tecnològic, tota la simplicitat de formigó lleuger i ondulatori de l’Oscar Niemeyer, tota l’audàcia  de la decisió presa per Juscelino Kubitschek han sigut necessàries per edificar aquesta experiència d’urbanitat moderna, una de les rares experiències  que han pres el risc d’un altra paradigma de l’habitar , en resonància amb la metamorfosi civilitzacional que travessem des de fa uns 150 anys”.

I és que efectivament, Niemeyer no era solament un arquitecte, era també un revolucionari, un comunista sense partit (els únics que poden crear més enllà de les ortodòxies i dels dogmes), i gran part de la seva obra ha estat donada, regalada…. per ell i en benefici de les classes populars.

Niemeyer somiava fent alhora  realitat el seu somni de contribuir a la creació d’ una nova civilització, el Brasil contemporani, amb totes les seves contradiccions,  profundes contradiccions,  on un gran partit d’esquerres governa… amb totes les dificultats que comporta portar un país-continent endavant, sense trencar amb els models imperants….Un altre experiment que haurem d’avaluar críticament, com l’obra-creadora de Niemeyer…

Però atenció, és evident que solament aquells que somien com l’Oscar poden superar la mediocritat, poden transformar la societat, i poden arribar a ser tan grans, grans de 104 anys, estimant la vida, i inspirant una peça ballada com la UTOPIA, abans esmentada,

“La pieza transcurre desgranando poemas de Baudelaire, Benedetti, Neruda, Machado, Larbi el Harti, y del propio Niemeyer, introduciendo textos del Quijote de Cervantes, a ritmo de cante “jondo”, con notas de samba, guiños a los ritmos “jarochos” Mexicanos, con un vestuario y escenografía sorprendente, hilos que penden, y que conforman formas constantes, las esfericidades de Niemeyer, que representan la vida, las formas de esta vida vivida que es la Utopía bailada y cantada en la obra” (text del nostre col.laborador Josep Mª Navarro en el magazine Micmag: http://www.micmag.net/fr/reportages/barcelona-flameco-maria-pages)