Terra i llibertat

El govern israelià preocupat com està de la imatge que s’ha anat construint en els darrers 10 anys, tracta de guanyar-se simpaties amb una maniobra de maquillatge de grans proporcions. Al servei d’aquesta maniobra tots les medis són lícits: els seus equips de bàsquet (Macabi de Tel Aviv), les seves cantants (Noa i cia); totes les aliances i lligams internacionals, i a casa nostra: els i les periodistes “reconeguts” (La Vanguardia n’està pleneta), historiadors “documentats”, algun membre de l’actual govern català, presidents de grans entitats culturals, publicistes propers al barça…..
La darrera maniobra israeliana, legitimar l’assassinat de 8 persones en l’assalt al vaixell Mavi Marmara de la “flotilla de la llibertat” .

Pascal Boniface, reconegut expert francès en anàlisi geopolític, ens proposa una reflexió força clarificadora al respecte en l’article que reproduim.

Terra i LLibertat considera prioritari en el treball internacionalista centrar-se en la descolonització de Palestina, posant fi a l’ocupació.

El ministre d’Afers exteriors israelià, Avigdor Lieberman, ha encarregat als seus ambaixadors a Europa que facin ampli ús d’experts en relacions públiques. Des d’ara fins al 16 de juny del 2011, les ambaixades israelianes a Londres, Berlín, Roma, Madrid, París, L’Haia , Oslo i Copenhaguen han de preparar una llista de mil persones favorables a Israel, a les quals s’enviarà informació regular pel conducte de l’ambaixada. Es tracta de llançar una campanya de relacions públiques i defensa, així com d’informació sobre la política israeliana. Se sol·licitarà a tals persones que promoguin i organitzin declaracions i trobades i facilitin la publicació d’articles en la premsa. Des d’aquesta perspectiva, es duplicarà el pressupost de relacions públiques de les ambaixades en aquestes capitals.

Entre les persones el suport de les quals es demanarà figuren membres de les comunitats jueves dels diferents països i també de comunitats i organitzacions cristianes, així com periodistes, polítics, intel·lectuals, especialistes i militants d’organitzacions estudiantils.

El ministre d’Afers exteriors israelià proporcionarà tres classes de suport a aquesta campanya: missatges polítics sobre les postures israelianes en el procés de pau i els assentaments, etcètera (per a mostrar l’estima d’Israel a la pau); missatges sobre les postures israelianes en camps tan diversos com la tecnologia, l’economia, el turisme (per a valoritzar la societat israeliana i no limitar l’evocació del país al conflicte palestí-israelià) i, finalment, missatges sobre l’evolució política en Orient Mitjà pel que concerneix els drets humans a Iran o Síria i sobre l’ascens imparable de Hizbulah a Líban (per a mostrar el caràcter perniciós dels adversaris d’Israel). Cada ambaixada haurà d’elaborar dues valoracions de la campanya l’any que ve i redactar un informe trimestral sobre el treball i gestions de les persones en qüestió.

Certament, la curiositat –que sens dubte no serà satisfeta– induiria de grat a conèixer aquesta llista de mil amics en cada capital. Cabrà observar amb interès algunes preses de postura a la vista de la informació referent a això. Alguns amics d’Israel són ben coneguts i, d’altra banda, mostren franca i obertament la seva postura. Uns altres prefereixen guardar una major discreció i els disgustaria que es desvetllés el seu nom.

Ens situem, cal dir-ho, en un marc clàssic d’estratègia basada en la influència, que practiquen tots els països amb major o menor fortuna segons el grau d’importància i capacitat corresponent. França, que sol referir-se a tal estratègia mai ha sobresortit en realitat en aquesta tasca. Des de fa molt temps, Israel és un expert en la matèria.

El fet que Israel vulgui redoblar el seu esforç indica que el Govern d’aquest país ha caigut en el compte que el seu missatge es transmet pitjor que abans.

Sigui quina sigui l’eficàcia comunicativa d’Israel, el seu Govern està perdent la batalla de l’opinió a Europa. Israel ja no disposa de la imatge que abans tenia, la d’un país que lluita per sobreviure enfront d’enemics àrabs molt més nombrosos.

Ara per ara, Israel oferix, en canvi, la imatge d’una superpotència nuclear i militar que ocupa i oprimeix al poble palestí. La guerra de Líban, la guerra de Gaza i l’assalt a la flotilla humanitària en direcció a *Gaza han propiciat en certa manera el deteriorament de la imatge d’Israel.

L’acusació pràcticament sistemàtica d’antisemitisme dirigida contra els que critiquen el Govern israelià comença a perdre part del seu impacte i eficàcia. Per a restablir la seva imatge és menester que es produeixi un canvi de política, no de comunicació.

Els europeus distingeixen entre l’ocupant i l’ocupat i consideren majoritàriament que el principal responsable del bloqueig de la situació és Israel. L’eterna prolongació de les negociacions sense major resultat que la continuació de l’ocupació, enganya cada cop menys a la gent.

Si Israel vol millorar la seva imatge, investir-se de nou d’un autèntic atractiu o obtenir-lo, existeix un mitjà senzill: suspendre la colonització de Cisjordània, posar fi al bloqueig de Gaza i arribar a un veritable acord de pau justa i equitativa.

Pascal Boniface Director del l’Institut de relations internationales et stratégiques (IRIS)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!