Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
EGIPTE, UN PAS MÉS CAP A LA REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA AL MEDITERRANI SUD
Quan aparegué publicada, ara fa tres setmanes aproximadament, una entrevista amb Juan Goytisolo per presentar el seu darrer llibre, on aquest feia referència a la propera caiguda del Govern Mubarak, després de la del dictador tunicià Ben Ali, pocs crèiem de debò en les seves prediccions. No ens imaginàvem realment l’abast de la revolució democràtica a Tunícia, i llur impacte en els règims autoritaris de gran part de la ribera sud mediterrània.
La veritat, molts ens preguntem que, tenint la sort de comptar amb un intel.lectual del “tamany” d’en Goytisolo, amb el seu profund coneixement de la realitat mediterrània, musulmana, cristiana, àrab i jueva, cóm és possible ignorar-lo?, cóm és possible no donar-li molta més cabuda en els mitjans de comunicació? i per contra.., ¿cóm és possible tanta tolerància al respecte de l’alt nivell de mediocritat de tertulians/es i de comunicadors/es al respecte dels esdeveniments egipcis, i en general respecte a l’ impacte que està tenint l’onada antiautoritària en tot el Mediterrani sud i Pròxim Orient ?
Tenim la sort, a TiL, de comptar amb amics i amigues que ens tradueixen de l’àrab les informacions de les múltiples televisions i mitjans de premsa àrab i mediterrànis, i la veritat, benvolguts amics i amigues, quina diferència d’informacions¡¡¡ Els nostres periodistes marxen d’Egipte a la primera esbatussada; tàctica aquesta pensada i executada pels sicaris de Mubarak per impedir i enterbolir la informació lliure, i la veritat, en el cas català ha funcionat perfectament, no hem aguantat gaire la pressió. Però.., el pitjor no és ni de bon troç aquesta qüestió, el pitjor, ja ho hem dit abans, són els “enteradillos/as” dels tertulians, i falsos especialistes en la matèria.
Quina incapacitat per valorar amb rigor el que s’està produint a Egipte¡¡ quina falta d’informació i d’empatia¡¡¡, quina mala idea en reproduir, quasi al dictat, la gran tonteria de l’amenaça islamista…; quines fantasies orientalistes¡¡ quanta estupidessa, ignorància i falta d’ètica juntes….De debò que no ens ho podem creure¡¡
La reproducció i construcció incesant d’estereotips…Increïbles¡¡ Fins i tot l’estimat i respectat amic i periodista Tomàs Alcoberro, en el seu darrer article a La Vanguardia, després de ser “atonyinat” i d’haver-ho passat molt malament, ens “gratifica” amb un article que realment no està a l’alçada, un article on es parla de violència “tribal africana”, on es parla de salvatges…, en fin.., de debò que feia temps que no escoltàvem i llegiem tants despropòsits al respecte d’un fet històric que marcarà un canvi de sentit i de trajectòria en la geopolítica Mediterrània, i en la vida de milions de persones.
És cert però, que ja s’encarregaran els governs europeus, i el govern Obama per suposat, de minimitzar l’impacte real d’aquesta revolució democràtica (això sí, sempre en connivència amb l “amic israelià” que vetlla pels interessos occidentals); quina barra¡¡ quina incapacitat per fer i concretar el que prediquem, i què prediquem? Més democràcia i més drets humans, però quan aquests són reclamats per la gent senzilla, pel poble, els nostres govenrs els giren l’esquena, i demanen paciència, pactes, i transició a l’espanyola…..”oblideu els crims dels vostres dictadors, perdoneu-los¡¡¡”. Fa quatre dies la UE i EE.UU. donaven suport i aclamaven Ben Alí i Mubarak, signaven acords amb Ghadaffi per controlar la immigració il.legal, pactaven amb l’Autoritat Palestina, clandestinament i silenciosament, per seguir oprimint el poble palestí i fer més concesions al genocida govern israelià….increïble¡¡
La revolució Tuniciana i ara mateix l’Egípcia qüestionen de soca-rel tots els estereotips orientalistes, tos els discursos tergiversadors sobre la incompatibilitat de democràcia en països amb majoria de població musulmana. Aquestes revolucions, protagonitzades per joves, escupen a la cara de llurs dictadors i a la cara dels nostres governants, els escupen com en la novel.la de Boris Vian el protagonista escupia sobre la tomba dels racistes que assassinaven els germans “negres”. Què fa falta per despertar-nos del nostre somni decadent? No pintem res en el món¡¡¡; al menys però una mica de vergonya¡¡ solidaritzem-nos amb aquestes revolucions, donem suport als cosins-germans del sud mediterrani, deslegitimem les falsetats, els rumors malintencionats.., puix aquesta gent vol viure lliurement, vol viure bé, vol parlar, vol treballar, vol ser, vol ser feliç, no fotem¡¡ no seguim amb els nostres discursos colonialistes, amb aquesta actitud poruga de sí..però no, DIGUEM PROU a les mentides, obrim l’enteniment, informem-nos, per favor, humilitat, i molta solidaritat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de la revolució de la creació de les germanies i els seus menestrals aprofitant la fugida dels senyorius i els principals caps de govern al mont per evitar un possible contagi de la peste al País Valencià que després va ser a aplastada pels interessos dels poders de Madrid i ofegada amb posteriotat per Felip V amb el decret de Nova Planta.
A la revolució francesa com a detonant d’una època de bonança i la conseqüent bombolla demogràfica, d’un boom i explosió demogràfica que l’economia francesa no podia absorbir de colp, les necessitats creixent de tota la població nou vinguda amb la conseqüent fam, gana i misèria detonant de moltes revolucions ja no podia cobrir-les de colp l’economia i el mercat de laboral francés i els vells valors ja no podien satisfer plenament la societat.
Una revolució francesa que va decapitar un rei per acabar posant un emperador, -a rei mort, emperador post- Napoleó un gran estadísta que sabia que l’única manera d’absobir les necessitats de la població era l’expansió de la revolució francesa mitjançant la guerra i el control militar amb l’invasió per apoderar-se d’altres països.
I els francesos han necessitat fins cinc repúbliques per amb la V República amb Charles de Gaulle adonar-se que la democràcia li havera pogut permitre a Napoleó una jubilació més digna, quan la població es cansa o ja no necessita una determinada forma de govern o govern, inclús per ja haja solucionat la qüestió del moment amb èxit -es diu morir d’èxit-.
El boom de la bombolla demogràfica és el que més ha fet avançar fins aleshores a la humanitat i les illes superpoblades com les dels britànics o el Japó, han estat els darrers imperis tradicionals coneguts.
Països com Equador o Marroc que per hàbits o tradicions culturals de la transició democràtica a l’Estat espanyol, ençà han duplicat la seva població han tingut la necessitat d’emigrar i desenvolupar-se més depresa, i la pregunta és que havera passat a l’Estat espanyol d’haver-se duplicat la població en l’actualitat a 70 mil.lions, on serien amb els aturats actuals?.
La qüestió és que la veritable revolució comunista a Xina va ser entendre que per poder preservar el régim i donar unes possibilitats de desenvolupar i formar les noves generacions van tindre que limitar el creiximent i el boom de la bombolla demogràfica a un fill per familia.
Els països democràtics occidentals la gran revolució cultural doncs no va estar la presa de la Bastilla, sino que ha estat la presa de la -‘pastilla’- la píndola anticonceptiva o tecnologia versemblant que ha permés l’alliberament de la dona i per extensió de la familia.
Els països que per tradició i o hàbits culturals com els mussulmans a Egipte o els equatorians que continuen en una dinàmica del passat, les subvencions, el únic que fan es agreujar la qüestió i provocar majors desequilibris futurs, doncs sembla que es voler acabar amb un plaga de formigues alimentan-la encara més.
La cultura tradicional o clàssica del passat per a desenvolupar-se a base de crear petites bombolles de booms demogràfics que desborda la capacitat econòmica d’un país i de ser absorbida de colp pel propi mercat laboral en un context de crisi mundial, continuaràn amb la necessitat de progressar en grans canvis socials, culturals i morals.
En canvi els països occidentals necessiten de ma d’obra emigrant per sostenir-se i fer la feina que ll’educació i els valors democràtics del maig de 68 d’una societat benestant que sembla ho ha abandonat tot a la tecnologia i la moral l’haja deixada en segon lloc, no poden o volen fer els seus ciutadans.
A Egipte, com en tants altres indrets de la Mediterrània, es lliura una gran batalla contra la llibertat i la civilització. La Mediterrània és massa important per deixar-la en les mans de la gent, del poble. Cal controlar-la des de la por del burgès occidental que ha de protegir la caseta, l’hortet i, sobretot, el benestar de l’amo. El que està passant és un bufetada a l’imperialisme, al cinisme i a la mentida de la democràcia, i està passant al nostre mar, al nostre marc cultural, al nostre entorn nacional i social. Tunísia, Egipte, Gaza, Líban, Iemen… i a Itàlia, una mica també?Potser és el moment de començar a preparar la nostra aportació solidària i nacional.