Terra i llibertat

Un article de la CLARA BLANCHAR a El País, que complementa l’entrada que vam publicar l’altre dia, precisament sobre l’encontre a Barcelona del RIPESS, la Xarxa d’Economia Social i Solidària, precisament per impulsar la coordinació de les empreses i entitats vàries de l’economia solidària a Europa.

Cooperatives agrícoles autogestionades, empreses o fundacions d’inserció laboral, entitats que es dediquen al reciclatge recolzades en el treball de persones discapacitades, cooperatives de consum, banca ètica, mercats d’intercanvi, canals de comerç just, turisme responsable, projectes de desenvolupament local, centres de recursos… Són exemples d’economia social i solidària. En tota Europa hi ha 5.000 empreses, cooperatives o iniciatives d’aquest tipus (amb 100.000 persones directament implicades) i acaben de fundar una xarxa a Barcelona.

Maximitzar les potencialitats del territori

“Els nostres clients són coproductors”

Estalvis que alimenten projectes ètic-socials

“Som la solució a molts problemes de l’economia hegemònica”

 Ha estat durant el Congrés Fundacional de la Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social i Solidària, que ha reunit a 150 representants dels Països Catalans, d’Espanya, d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Flandes, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Suïssa. Es reivindiquen com a solució a la crisi perquè, diuen, treballen just de forma contrària a la de les empreses que -asseguren- són les causants de l’actual crisi.

El director de Arç Cooperativa i coordinador del congrés, Jordi Via, explica que, sigui quina sigui la personalitat jurídica de les entitats d’economia social, comparteixen tres aspectes: “Una gestió democràtica i participativa, orienten la seva activitat a la satisfacció de les necessitats de les persones i contribueixen a la millora de la societat”. “Existim, no som entitats de caràcter pal·liatiu, sinó una forma diferent d’entendre l’economia: som la solució a molts dels problemes que té l’economia hegemònica”, subratlla Via.

La necessitat d’un canvi de paradigma econòmic en relació amb els valors, a una economia més justa i transparent, ha estat una constant en tres dies de congrés en el qual també han participat convidats d’Egipte, Tunísia i el Marroc. Durant la trobada s’ha parlat de consum responsable i crític, i també s’ha reivindicat el poder dels consumidors per canviar l’actual model. “Tres quartes parts del planeta no formen part de la societat de consum; mentre, el model que consumeix, la resta, té conseqüències fatals, perquè és *sobreexplotador, excloent, elitista i depredador”, argumenta la politòloga i portaveu de l’àmbit, Anna Fernández.

Les finances ètiques, amb empreses que dirigeixen l’estalvi a la construcció precisament d’aquesta economia, també han estat presents en les jornades. “Es tracta d’entendre l’estalvi com un instrument, no una finalitat”, defensa Jordi Marí, director de Fets (Finançament Ètic i Solidari). Un altre dels aspectes rellevants per als ponents ha estat la vinculació de les empreses, cooperatives o fundacions al territori. “Quan l’economia social conflueix amb el desenvolupament local poden sorgir alternatives a la cruïlla en la qual estem”, defensa el sociòleg, economista i assessor de l’Organització Internacional del Treball (OIT) Jordi Estivill (membre també de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya-XES).

Tots ells apel·len a l’Administració i conviden a les institucions al fet que, en la seva voluntat de canvi, “adoptin actituds de compra crítica i de consum responsable”, donant suport a l’economia social. L’ús de les noves tecnologies i el debat sobre si el creixement de les iniciatives pot desnaturalitzar els seus valors també són qüestions que s’han debatut durant les jornades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!