Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
Debat 28-N: L’autonomia ja no serveix. Avancem cap a l’autodeterminació.
Amb aquesta aportació, Terra i Llibertat dóna per tancat el debat organitzat en aquest blog amb motiu de les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010, i fem una reflexió general sobre el procés, la situació en què ens trobem i quines són les perspectives. Una reflexió oberta i que esperem poder ampliar i compartir amb tothom qui tingui aportacions a fer.
L’autonomia ja no serveix. Avancem cap a l’autodeterminació.
Terra i Llibertat, des de la modèstia de la seva realitat, ha volgut
contribuir a reflexionar en veu alta sobre el context, les iniciatives i
les perspectives que es donaven en les eleccions al Parlament de
Catalunya del passat 28-N. Creiem que una campanya electoral massa
sovint -per no dir gairebé sempre- ens allunya dels veritables reptes
nacionals i situa l’acció on el més important és la retòrica
publicitària, més que allò que els candidats ens aportaran realment en
el futur, i en el cas concret dels Països Catalans això és prou evident i
escandalós si tenim en compte la nostra triple condició de nació
oprimida, dividida i espoliada socialment, culturalment,
lingüísticament, territorialment… I per aquest motiu vam fer una
petició a tres persones que considerem que podien aportar elements de
reflexió des d’una perspectiva de coneixement, experiència i qualitat, i
creiem que els tres textos han assolit aquest nivell i aquest sentit.
(Continua)
D’altra banda, en la mesura que el debat polític de fons està permanentment segrestat per les maquinàries dels partits institucionalitzats, dels mitjans i dels grans grups econòmics, considerem que cal crear espais de reflexió que no estiguin mediatitzats per interessos poc clars i poc democràtics. Per això, agraïm la confiança dels autors i de totes les persones que han fet aportacions al debat i de totes les qui han entrat al blog i han pogut recollir els arguments que hi han estat degudament dipositats.
Aquestes eleccions regionals i autonòmiques celebrades a Catalunya, venien d’un context que feia pensar en canvis de fons i que podrien situar el debat polític en la lògica de la sobirania nacional, sobretot després de la celebració de centenars de consultes populars locals per la independència i pel sentiment que es va fer present en la gran manifestació del 10 de juliol, on la convocatòria i els convocants van viure la contradicció de la sensació que la gent demanava més, tot i que en una societat mancada de canals de participació real es demostra com n’és de d’impossible que els sentiments de la gent caminin sols. Si a això hi afegim la sensació de desgavell que ha planat per damunt del govern autonòmic de Catalunya al llarg d’aquests set anys, la campanya d’Artur Mas i de CiU ha estat força plàcida donat que s’han creat les condicions per al canvi. Un canvi que representa més ordre, més dreta, tant en l’autonomisme de CiU com en l’independentisme de SI, i que reforça l’estat i la seva estructura autonòmica. Un altre element a considerar és el de la crisi, una crisi que, paradoxalment, s’acaba fent a mans dels defensors del model que està en crisi perquè la gestionin novament en favor seu. Un tema que ha quedat pràcticament fora del debat electoral, en uns per les servituds al govern sortint del qual formaven part, i en els altres per defensar el model com a propi. L’absurd portat a les últimes conseqüències.
És evident que aquesta victòria de CiU i el creixement de la dreta en general planteja una nova situació, però en cap cas ens aporta bones percepcions de cara als problemes reals de país -no d’interessos particulars o de grup-, i l’única cosa que ens assegura és el tancament del cercle polític i institucional pel retorn de la dreta regionalista al govern. Un tancament de cercle que aguditza la sensació que res hi ha a fer en aquest àmbit i que cal construir noves vies de treball al servei del país i la seva gent, donat que el que tenim ja és vist i passat. Els Països Catalans necessiten noves propostes, noves formes, nous ideals i una clara definició de cap on volem anar.
A banda de respondre a preguntes sobre com ha anat això o allò en concret, des de Terra i Llibertat creiem que cal una reformulació general i generosa del procés polític, dels seus protagonistes i dels mètodes d’acció. El cercle autonòmic, que fa quatre dies semblava mort, ara torna a reviscolar i a tenir sentit, precisament perquè els hereus de la gran mobilització del darrer any prenen el protagonisme total a Catalunya. És cert que els mateixos resultats demostren un matís nacional en augment que es percep en veure la uniformitat dels resultats dels guanyadors, CiU, comarca a comarca, però, igual com en la manifestació del 10-J a Barcelona, aquest matís malda per millorar l’autonomia, no és un nou front cap a la sobirania.
Així doncs, Terra i Llibertat aposta per l’empoderament, autònom, autoorganitzat, de l’esquerra independentista, en base a les CUP, als col·lectius i moviments locals i comarcals i ha iniciar una campanya nacional de visualització d’un nou discurs, d’unes noves formes organitzatives, d’una xarxa nacional, i d’un rebuig frontal a l’autonomia i als estats espanyol i francès i a les seves eines de control i poder -fins a la militarització dels conflictes laborals!! I tot això al servei de la societat, de les persones, denunciant l’acatament i la submissió al poder econòmic, cada cop més despòtic, que es practica des de tots els estaments que s’hi vinculen: partits, sindicats, grans entitats, sectors empresarials i financers, mitjans… És l’hora de fer aparèixer les propostes d’economia, recursos energètics, organització i gestió territorials, reforçament de la identitat i la solidaritat nacionals des d’un plantejament alternatiu i transformador. Un plantejament basat en l’autodeterminació nacional i social. I aquí també cal plantejar la necessitat que l’esquerra independentista faci una reflexió profunda. Mentre per una banda, cal valorar l’encert que va representar no anar a les autonòmiques des de la CUP, cal fer autocrítica sobre la inexistència d’aquesta organització abans, durant i després de les eleccions, limitant-se a simples comunicats i no apareixent en el terreny de l’acció política nacional marcant terreny i posant en evidència on ens porta la realitat actual, qüestionant o posant llum a postures oportunistes i propostes electorals que reforcen el paper de la dreta a casa nostra. Creiem que cal un replantejament seriós de la praxi nacional, que no entorpeixi el necessari i adequat treball local, ans l’amplifiqui i el doti d’una dimensió major. Creiem que és l’hora d’un nou lideratge nacional que situï l’esquerra independentista en el centre del debat i de l’acció política als Països Catalans. Des de Terra i Llibertat seguirem treballant en aquest sentit.
Terra i Llibertat
Països Catalans, 7 de desembre del 2010
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
endvant, MDT, Terra i Llibertat! Deixeu de pressionar a la CUP! Prou pressions, prou paternalismes, la CUP ja se’n sortirà sense tots vosaltres i les vostres interferències.