Terra i llibertat

Un cop els populistes d’extrema dreta del PP han fet entrar el tema de la immigració en campanya, val la pena reflexionar sobre la demagògia que es gasta, en general, sobre aquests temes.

Reproduim un article de Gonzalo Fanjul, en clau d’anàlisi polític espanyol, que creiem aporta elements i criteris per a bastir des de les nostres opcions representades per la CUP, una política migratòria justa, conseqüent, i realment solidària. Prenguem nota si us plau.

En els últims dies s’han produït alguns moviments que permeten albirar el futur de la política espanyola sobre immigració. D’una banda, el Govern (PSOE) ha presentat l’esborrany del reglament de la nova Llei d’Estrangeria, que serà aprovat pel Consell de Ministres molt ràpid. Per un altre, el Partit Popular ha conclòs aquest cap de setmana el seu Programa Marc per a les properes eleccions municipals i autonòmiques, que inclou un important capítol sobre immigració. En tots dos casos el futur del nostre règim migratori està més influït per la miopia i la demagògia que pel sentit comú i la pedagogia pública que necessita aquest assumpte políticament radioactiu.

L’interès de les migracions internacionals per a la lluita contra la pobresa queda explicat per les dades del Banc Mundial i que conté un missatge simple: l’increment de la mobilitat internacional de treballadors/es és una de les principals claus del desenvolupament, molt per sobre d’altres assumptes que han acaparat l’atenció d’ONG i organismes internacionals, com el comerç, l’ajuda o la condonació de deute.

Immigració vs comerç i ajuda

El problema és que aquests beneficis serien el resultat d’un model migratori més obert i flexible, precisament el que busquen evitar el PSOE i el PP amb les seves propostes. En realitat, cap partit està disposat a reconèixer públicament el que resulta evident per a qualsevol que surti de la seva casa: que els fluxos migratoris es regeixen per variables econòmiques i demogràfiques que escapen al control dels governs, i per tant la insistència a mantenir un model tancat vulnera els drets dels immigrants, minimitza els beneficis per als països d’origen i sotmet les societats de destinació a un sistema fora de control. El dinamisme econòmic va encoratjar l’arribada d’irregulars de la mateixa manera que la rigidesa del sistema impedeix a molts tornar perquè no saben si tindran una altra oportunitat en el futur. Rajoy encerta quan denuncia que el sistema no és realista, però la causa és que les mesures socialistes s’assemblen massa a les seves propostes, i no al contrari.

En aquest context, el Contracte d’integració del PP no és més que una neciesa electoralista que no aporta absolutament res a aquest debat (excepte els vots que atregui, és clar). No han d’estar els immigrants subjectes als mateixos drets i obligacions que els espanyols? Com és possible demanar garanties d’integració quan s’aplica als estrangers no comunitaris una vara de mesurar diferent? Aquestes són algunes de les perles del nou Reglament denunciades per les associacions de juristes i les ONG més actives en aquest camp (veure les pàgines de *Intermigra: http://www.intermigra.info; i de *Inmigrapenal:http://www.inmigrapenal.com ):

– Es dificulta enormement el dret de reagrupació familiar.

– S’introdueix el perillós concepte de ‘esforç d’integració’, que imposa als immigrants exigències que van més enllà de la llei que s’aplica als nacionals (aquesta és una gentilesa de CiU, segons sembla).

– Se sotmet a les estrangeres sense papers que denunciïn ser víctimes de violència de gènere a un expedient de multa o expulsió, encara que després aquest procediment quedi suspès. (Aquesta mesura podria haver canviat a proposta del PP)

– Es deté, empresona i expulsa com a conseqüència d’una falta administrativa. S’amplia el període de detenció en centres d’internament a 60 dies.

– Es dificulta l’accés al padró municipal castigant la col·laboració de nacionals.

Me encantaria començar aquest últim paràgraf recomanant el vot per als partits que proposen alguna cosa diferent, però això els obligaria a empadronar-se en Mart. Mentre proliferen les batudes a les portes del metro i els candidats competeixen per mostrar la seva fermesa antimigratoria, els escrupolosos votants espanyols contractem empleades de la llar sense papers i acceptem serveis sense factura d’electricistes sospitosament bruns. Exactament igual que a Texas, on la representant republicana Debbie Riddle -assot d’immigrants il·legals- acaba de proposar que els qui contractin a empleades de la llar o jardiners sense papers quedin exempts de la llei, no sigui que “bona part de la població de Texas” acabi a la presó. Alguna cosa similar va proposar en el seu moment Umberto Bossi, aquesta joia de l’humanisme modern.

És la bipolaritat d’un sistema idiota. Però el més idiota de tot és pensar que podem mantenir aquesta mascarada durant molt més temps.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!