Un gallifante
Comentari a El món a Rac1:
Imaginem que li expliquem a un nen. No, resulta que un senyor ha
guanyat les eleccions però no serà l’alcalde. Vostès creuen que ho
entendria? Doncs ja està tot dit. És com si el Barça guanya la Lliga
però el Madrid i el València sumen els punts i li prenen la copa. Ja sé
que es voten els regidors i no l’alcalde i que, a nivell nacional, el
sistema és parlamentari i no presidencialista. Però tal i com està la
rasa entre ciutadans i partits polítics, potser que fem les coses fàcils
i entenedores. I més, quan CiU s’ha passat set anys denunciant
maniobres de despatxos contra la llista més votada. I ja entenem,
ximples no som, que als convergents no els convé entregar-se en cos i
ànima al PP i que això ha pesat més en el cas de Tarragona que la
noblesa política.
Però si entre tots hem de fer més intel.ligible la política, facin un
esforç per què governi la llista més votada. I, si no funciona, sempre
hi ha l’opció de la moció de censura. Vostès s’imaginen que en unes
eleccions al Congrés, el perdedor pactés la Moncloa amb algun altre
partit contra el guanyador? Hi hauria una guerra civil mediàtica i
ambiental insuportable, perquè hi ha en joc el poder de veritat. Doncs
no abaratim la Generalitat o els ajuntaments i fem que els nens encertin
la resposta. Per un Gallifante. Qui és l’alcalde? El que guanya les
eleccions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!