L’economia no ha de matar a la política
Píndola a Rac1:
Artur Mas va donar dimecres el missatge més realista i més cru que ha
llençat un dirigent polític des que la crisi es va començar a notar el
2008. Quan el president de la Generalitat diu que el que estem fent és
un sacrifici pensant en el futur dels nostres fills, el que està dient
és que aquest és un sacrifici de tota una generació. I això vol dir que
la crisi va per llarg. Per molt llarg. Elena Salgado ho confirma quan
assegura que fins al 2014 Espanya no creixerà més d’un 2,5% del PIB, que
és el que es necessita per crear ocupació, i Mas no s’atreveix ni a
posar data a la sortida del túnel. I, per acabar-ho d’adobar, el Banc
Central Europeu encareix el preu del diner.
La bonança va permetre una Catalunya de la rauxa laica i hippy,
happy, flower de consellers sense corbata i la crisi
ha portat una aposta pel rigorisme moral d’arrel catòlica. I Mas ha
d’exercir aquest lideratge i no demanar disculpes per fer-ho. Però això
vol dir també que l’economia no ha de matar la política, senyor Mas, i
que s’ha d’aprofitar la conjuntura per exigir, la paraula és exigir, amb
més força, i aquest cop sense rebaixes, la fi d’un espoli fiscal sense
el qual, senyors del PSC, no caldria retallar l’estat del benestar, ni
tancar la paradeta de la Generalitat. I que el pacte fiscal, no oblidin
el 10 de juliol, no és el final del camí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!