Tian Riba Bloc

Comentari a El món a Rac1:

No sóc l’oracle de Delfos ni la pitonissa Lola. Es pot pensar que
quan en política algú com Marcel·lí Iglesias diu que “amb tota
rotunditat” no hi haurà eleccions anticipades, està dient que ja hi pots
pujar de peus que les eleccions seran a la tardor. No ho sé. Però segur
que seran… quan li convinguin a Alfredo Pérez Rubalcaba. Quan li
convinguin o quan menys malament li vagi en funció de l’economia, de les
enquestes i de les ganes que en tinguin el PNB i CiU.

I pot ser que el peix estigui tot venut, però compte, perquè el
votant del PSOE ha castigat, sobretot, l’abdicació de la política i la
contradicció ideològica d’un ZP que no pot defensar amb credibilitat les
seves pròpies reformes. Però Rubalcaba en fa, de política. I de la Gran
Bretanya ens arriba una pista. El Blue Labour. El socialisme blau. Diu
el nou gurú Maurice Glasman que la classe mitjana, la que fa guanyar
eleccions i no acampa a les places, s’ha impregnat del missatge econòmic
i social del liberalisme i està forçant la renovació liberal de la
socialdemocràcia.

I Rubalcaba es pot presentar criticant alhora el neoliberalisme i la
cultura de la dependència, no avergonyir-se de les reformes en clau
liberal fetes i pescar en el gran banc del centredreta, a més de girar
al conservadorisme en algunes polítiques com immigració i seguretat.
Aquestes que han permès al PP fer forat en els cinturons industrials de
Barcelona i Madrid. Lakoff, el conseller espiritual de  capçalera de
Zapatero, ha mort. I si resulta que ara sí que toca pensar en una
gavina?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!