Tian Riba Bloc

Pindola a El món a Rac1:

Arribats a aquest punt esgota haver de reiterar que la immersió és
una història d’èxit, que ha garantit 30 anys de cohesió social, que té
el suport unànime de la comunitat educativa, que l’ha lloat aquesta
Europa a la qual el PP i el PSOE fan tant cas quan convé i que ha
garantit el domini del català i del castellà. És cansat haver de
reiterar que és irresponsable voler convertir l’escola en un camp de
batalla i fracturar Catalunya en dues comunitat lingüístiques que, no
ens enganyem, ja existeixen, i ja sabem quina s’acabaria imposant.

I la culpa no és només dels quatre gats que s’hi oposen, ni del
senyor Joaquin José Ortiz Blasco, de TSJC. Ni del Suprem. Tot això ve de
la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, aquella que
va aplaudir amb entusiasme, per cert, Carme Chacón, candidata in pectore
per més senyes del Partit Invisible, perdó, Socialista de Catalunya al
Congrés.

I la sentència, ningú es mama el dit, és una decisió política. Per
tant, la culpa és del PP, però també, i sobretot, de qui s’ha guanyat ja
per mèrits propis ser el pitjor president de la història d’Espanya i el
més nociu per a Catalunya. El Frank Spencer de la Moncloa. L’estrellat
que d’un sol cop ha trencat el consens constitucional, ha laminat
l’autogovern de Catalunya, ha enterrat la il·lusió d’una Espanya plural,
ha degradat la democràcia i ha liquidat per uns lustres l’alternativa
al PP. Oh, Betty!, sisplau, emporta-te’l a Lleó.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!