ERC
Comentari a El món a Rac1:
El març del 2006 ERC va decidir canviar el seu logotip i convertir-se
en Esquerra. De la mateixa manera que el 2003 va entrar a formar part
d’un govern catalanista i d’esquerres. El GEC, que va arribar a dir
Maragall en una de les seves, aquesta sí, maragallades. I aquest,
convertir-se en Esquerra, ha estat un dels grans errors d’ERC, en un
país, i ells ho han de saber millor que ningú, que l’eix nacional pesa
més que l’ideològic perquè aquest no és encara un país normal.
I això no vol dir que no hi hagi d’haver ideologia i que l’únic punt
del programa hagi de ser la independència. Però ERC ha de ser capaç de
pactar a banda i banda i que l’equidistància no sigui l’engany de Carod i
Puigcercós per no perdre vots i fer un pacte pel poder contra el
guanyador i supurant ressentiment cap a CiU.
Els 80 anys d’història li donen a ERC la legitimitat de tornar a
aglutinar l’independentisme, almenys el que es va esgarriar cap a
Solidaritat i Reagrupament. Els personalismes van trencar ERC i els
personalismes han impedit pactes amb CiU. I ara Junqueras i Tom Hanks
Bosch estan cridats a superar-lo en tots dos àmbits.
Ahir Carles Capdevila preguntava al savi Moisès Broggi a l’Ara:
vostè és de dretes o d’esquerres? I Broggi contestava: “jo sóc
catalanista, i després ja ens arreglarem”. I ha tingut un segle per
pensar-hi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!