Comentari a El món a Rac1:
Si em permeten, tant és el percentatge de participació o si
l’estratègia de fer successives onades de consultes, amb la pèrdua de
nervi que això comporta, ha estat la més encertada. El millor de les
consultes, la qüestió innegable, és que es tracta d’un moviment popular
que reclama el dret dels catalans a decidir democràticament el seu
futur. I es fa així perquè la nació catalana forma part d’un Estat que
li impedeix preguntar si en vol formar part. Bé, ho impedeix l’Estat i
ho tracta d’impedir també gent Catalunya endins. No fos cas.
Es pot admetre que no ha estat casualitat posar la consulta de
Barcelona a pocs mesos de les eleccions municipals, però tot i això és
inexplicable l’oposició del PSC, que caurà rodó a terra si no s’orienta
una mica, a aquesta iniciativa, quan són els primers a aplaudir la
conquesta de qualsevol espai de llibertat. El que no és explicable ni
acabarà sortint gratis és ridiculitzar les consultes anomenant-les
propaganda independentista. O existeix la propaganda independentista i
no la propaganda federalista? Al cap i a la fi, assolir una majoria
social és el que volen totes les opcions polítiques. I aquesta es vol
assolir per una via molt lloable. Així, sí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!