9. Corredor Mediterrani
Diari Públic. 9 d’agost 2011
La supressió del servei del TGV o alta velociat ferroviària (AVE) entre Toledo, Conca i Albacete perquè hi anaven només de de 7 a 9 passatgers cada dia de mitjana ha posat moltes evidències sobre la taula, una de les quals la injustícia que s’hagi prioritzat la connexió amb alta velocitat de passatgers entre Madrid i totes les capitals de provícia espanyoles per sobre de l’alta velocitat de mercaderies per l’anomenat Corredor Mediterrani pel qual continuen batallant les cambres de comerç de Barcelona i València, els respectius governs, partits i entitats com Ferrmed.
El fet que només la Xina, una mica més gran que Espanya, tingui més quilòmetres d’alta velocitat que l’Estat, demostra la política d’infraestructures frivola i de nou ric que han tingut els diversos governs espanyols, a compte dels diners dels europeus… i els catalans. I el més greu del cas és que per primera vegada des del segle XVIII un ministre espanyol, José Blanco, ha admès que les infraestructures s’han dissenyat amb criteris polítics i ideològics i que no s’han tingut prou en compte els criteris econòmics. Fins al punt que, quan els ajuts d’Europa s’acaben, ara Espanya veu inviable mantenir la xarxa de trens i autovies gratuïtes si no s’apugen els impostos… a tots.
En canvi, el Corredor del Mediterrani ha de servir perquè els ports de València, Tarragona i Barcelona siguin la porta d’entrada a Europa de les mercaderies asiàtiques. Però els governs espanyols no han defensat encara mai amb prou força un corredor que vagi d’Algesires a la Jonquera i, fins i tot, en l’esborrany de la Comissió Europea pel finançament de les xarxes transeuropees de transports pel període 2014-2020 s’hi inclou un Corredor del Mediterrani que passa… per Madrid! Que com tothom sap és un port de referència mundial…
En la línia del que ja proposava l’economista Perpinyà Grau, l’ara eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, ha estat un dels grans teòrics en els darrers anys des del departament de Política Econòmica de la UB d’aquest corredor ferroviari de mercaderies, al costat del seu company en el mateix departament Germà Bel o del professor de Geografia de la Universitat de València Josep Vicent Boira. Tremosa s’ha fet farts de fer conferències amb el títol Catalunya, cor de la megaregió número 11 del món del segle XXI. Agafant com a referència al teòric dels estudis urbanístics Richard Florida, Tremosa ha teoritzat que Catalunya i els seus ports estan al centre d’una agrupació de ciutats i regions motor del progrés econòmic que salta per sobre de les fronteres dels estats. I perquè aquesta megaregió progressi necessita aquesta infraestructura que la faci porta d’entrada dels productes de la fàbrica del món que és Àsia cap al mercat del món que és l’Europa de l’euro. I en aquest aspecte s’ha aconseguit una unanimitat en el món econòmic i polític de Catalunya… i del País Valencià. El que la llengua i la cultura han separat, ho pot acabar unint l’economia… amb permís del port de Madrid, si el corredor acaba sent prioritari perquè Europa hi destini part dels seus 21.000 milions fins al 2020.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!