7. Pa negre
Diari Públic. 7 d’agost 2011
El 10 de setembre del 1983 TV3 va fer la seva primera emissió i va incloure-hi la pel.lícula Alba Zulú. D’aquella manera, els catalans descobrien que els protagonistes de les pel.lícules podien parlar en català. 28 anys més tard existeix una indústria àudiovisual catalana i, per primera vegada, una pel.lícula parlada en la nostra llengua, Pa Negre, ha triomfat a la gala dels premis Goya, amb nou estatuetes, entre les quals les de millor pel.lícula i la de millor director per Agustí Villaronga. I TV3 ha esdevingut sovint motor d’aquesta indústria, sigui amb el català com a llengua original o no, i amb coproduccions com la que al febrer va portar Robert de Niro… als estudis de Sant Joan Despí per rodar Red Lights, la nova aposta de Rodrigo Cortés, el director de l’aclamada Buried.
De Pa Negre en destaca la importància que una història situada a Catalunya, basada en una obra d’un escriptor català, Emili Teixidó, i parlada en català, pot interessar més enllà de l’Ebre. De la mateix manera que Les veus del Pamano s’ha convertit en telefilm d’èxit a partir de la novel.la de Jaume Cabré. Un maridatge entre literatura catalana i cinema català que ajuda a normalitzar la llengua i la cultura i a explicar un imaginari col.lectiu. Hi ha qui creu que, en aquest sentit, només falta que Catalunya tingui el seu Braveheart i el seu Mel Gibson explicant al món el fet diferencial català. Falta que Hollywood s’interessi pels fets de l’11 de setembre i la vida d’un heroi com el general Moragues, el Diable de les Guilleries, malson de les tropes felipistes, que van acabar penjant el seu cap en una gàbia al Portal del Mar durant 12 anys. De moment, serà un documental de Zeba Produccions.
Sigui, com sigui, Pa Negre ha estat només la punta de llança de la collita del cinema català. L’Acadèmia del Cinema ha reconegut 30 pel.lícules que en l’últim any han recollit premis en els diversos festivals. I resulta que n’han sumat fins a 106. Des de l’esmentada Buried, rodada en anglès, fins al llarg d’animació Chico & Rita, de Javier Mariscal Fernando Trueba, al documental sobre Pasqual Maragall Bicicleta, cullera, poma. Però el cinema català no viu només d’històries de la postguerra civil i per a la propera temporada s’espera l’estrena d’Eva, primera pel.lícula en català que obrirà el festival de Sitges a l’octubre. És l’opera prima de Kike Maíllo, amb guió de Sergi Belbel… i inscrita en el gènere de la ciència ficció. Ja abans Jaume Balagueró havia posat Catalunya al mapa del gènere del terror, amb pel.lícules com Els sense nom i les de la saga REC. I, al marge d’aquestes produccions, Catalunya, i sobretot Barcelona, han esdevingut un plató de cine, amb Vicky, Cristina, Barcelona, de Woody Allen i capital de Mediapro, com a punt d’inflexió. Les escoles de cinema com l’ESCAC, d’on ha sortit Maíllo, reblen el clau per fer de l’àudiovisual una indústria solvent.
Ara, la llei del cinema, que preveu el doblatge o subtitulació de la meitat de pel.lícules estrangeres que s’exhibeixin a les sales catalanes, ha d’acabar de normalitzar la llengua en unes cartelleres en que continua sent encara minoritària.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja hi tornem a ser! Quan vulguis vens a veure l’Ebre de prop i veuràs on s’acaba Catalunya… i no és precisament a l’Ebre.