5. Consultes
Diari Públic. 5 d’agost 2011
El curs posterior a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut i la manifestació del 10 –J ha tingut uns indicadors que permeten pensar que alguna cosa s’està movent en l’àmbit de l’independentisme. El més visible són les successives onades de consultes populars sobre la independència de Catalunya, que han culminat amb el referèndum de Barcelona, moment en el qual per primer vegada un president de la Generalitat s’ha mostrat obertament independentista. Artur Mas va votar que sí, conscient que és a CiU on ha anat a parar en forma de vots la manifestació contra la retallada. Això explica perquè, malgrat que l’independentisme creix, els partits obertament sobiranistes tinguessin el 28-N un pobre resultat electoral. CiU haurà de gestionar aquest capital i els pactes amb el PP no li seran, a la llarga, uns bons companys de viatge. Les consultes, per cert, tenen una lectura complementària perquè formen part d’una expressió política alternativa -com els vots a la CUP o la Plataforma per Catalunya- que, sense fer comparacions odioses, reflecteixen l’allunyament dels ciutadans dels partits tradicionals.
Però les consultes i el resultat electoral de CiU no són l’únic símptoma que alguna cosa s’està movent. L’aparició de nous diaris en català, atents a l’evolució de la societat, i la decisió de Jordi Pujol de fer públic que ja no té arguments contra els qui defensen la independència, demostren l’impacte del 10-J i que acabarà tenint conseqüències a llarg termini. El centre polític s’ha situat en el sobiranisme pel que fa a l’eix nacional i un transatlàntic com CiU s’ha mogut cap al dret a decidir, per bé que encara no se sap en què consisteix exactament.
O sí. La incògnita és si la proposta de pacte fiscal és un pas en aquesta direcció o es planteja com el pacte entre els poders fàctics de Barcelona i Madrid per frenar l’independentisme. En aquest sentit és molt alliçonadora l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la mateixa Generalitat que per primera vegada ha preguntat què votarien els ciutadans en un hipotètic referèndum. La resposta? El 43% dels enquestats diu que votaria sí, la qual cosa vol dir que el 60% dels vots emesos serien favorables. Però en la mateixa enquesta es preguntava si els catalans voldrien que la Generalitat recaptés tots els impostos. I la resposta és que sí en un 75%. A CiU li va com anell al dit aquest resultat, perquè avala la tesi que s’ha d’optar pel concert perquè té un ampli suport i no divideix com la independència. Així ho han expressat els seus dirigents. Però, l’enquesta és una arma de doble fil si l’operació del concert fracassa. Perquè quan comenci la recuperació econòmica que ara ha monopolitzat el debat, CiU haurà de retre comtes amb el seu electorat en l’àmbit nacional. I la sentència de l’Estatut necessita una resposta.
Sigui com sigui, el que ha quecat clar és que s’ha trencat el tabú de fer un referèndum, que es parla amb molta naturalitat de la independència com una opció tangible i que 30 anys de greuges han servit perquè els ciutadans siguin més independentistes per la butxaca que pel cor i que PP i PSOE se n’han d’adonar tard o d’hora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!