4. Tisorada
Diari Públic. 4 d’agost 2011
Artur Mas va arribar al govern prometent una transició nacional i amb un timó com a símbol… però la força dels fets l’han substituït per unes enormes tisores.
Aquest curs hem après de veritat què és la crisi del deute i hem sabut que els governs també poden entrar en suspensió de pagaments, notant de manera inquietant el fantasma de Portugal i Irlanda, però, sobretot, de Grècia. Els estats van decidir fer front a la crisi amb receptes keynesianes, aplicades també pel tripartit, que han acabat generant la por a no poder tornar els diners prestats i crear un col.lapse sense precedents a l’economia europea. L’Estat havia de reduir el dèficit públic tres punts, fins al 6% del PIB, per indicació d’Europa i ha volgut “compartir l’esforç” amb la resta de comunitats. Així que Mas i el conseller Andreu Mas-Colell es van trobar amb el mandat de reduir el dèficit de la Generalitat a l’1,3% del PIB (s’havia enfilat al 3,9 el 2010) i s’han vist obligats a reduir un 10% el pressupost per primera begada a la història, amb l’agreujant que qui asumeix la major part de la despesa de l’Estat del benestar són les comunitats autònomes i hi ha poc marge de maniobra, per tant, per evitar mals de cap.
Però, a Catalunya, la gran paradoxa és que, malgrat que les retallades són obligades, l’oposició acusa de CiU de retallar l’estat del benestar i metges, mestres i joves indignats surten al carrer, mentre Madrid nega els diners del fons de competitivitat que preveu l’actual finançament, el dèficit fiscal que evitaria les retallades continua i Moody’s lamenta que la Generalitat no sigui capaç d’assolir el límit del dèficit imposat per l’Estat (es queda en el 2,6) i posi en perill la solvència d’Espanya. Una equació diabòlica que, de moment, no ha afectat massa els interessos electorals de CiU. De fet, va guanyar per primera vegada les eleccions municipals i la última enquesta del CEO, malgrat un lleuger descens en intenció directa de vot, li dona encara 20 punts per sobre del PSC.
Per postres, José Luis Rodríguez Zapatero (i també el PP), com vol la Unió Europea, pretén imposar a l’Estat que limiti per llei la despesa de les comunitats, laminant una mica més el migrat autogovern que ha deixat la sentència de l’Estatut. I és que la crisi ha demostrat la ruïna del cafè per a tothom de la Transició i cal veure si aquestes s’aprimen o si tot plegat serveix per rebovinar i deixar l’autonomia només a Catalunya, Euskadi i Galícia. O, si s’aprofita també per suprimir les diputacions i aprimar i racionalitzar el sistema institucional, tal i com va dir Zapatero al debat de política general al Congrés.
Les retallades han acabat obligant a Mas a entrar al Parlament literalment en helicòpter, però la crisi també ha servit per preguntar-nos si era sostenible l’estat del benestar com l’hem conegut fins ara o si el model sanitari d’èxit es podrà mantenir. Si servirà per assumir que som més pobres i que el miratge de ser classe mitjana a base d’endeutar-nos amb crèdits fàcils s’ha acabat. Que la festa, la bacanal del crèdit i l’especulació del totxo s’ha acabat, també a Catalunya, i que ens haurem d’acostumar a viure a l’est de l’Edèn, vaja.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!