18. Xenofòbia
Diari Públic 18 d’agost 2011:
Mònica Lora és una noia atractiva,
té 23 anys i és regidora de la Plataforma per Catalunya, el partit xenòfob de
Josep Anglada, a Mataró. No té, per tant, el passat feixista de Josep Anglada,
i demostra com les idees contra la immigració van quallant en catalans de
diferent perfil, sobretot des que la crisi ha posat de manifest la debilitat
dels serveis socials i el polvorí que ha significat en alguns barris del país
l’arribada massiva d’immigrants a la recerca d’una vida millor. PxC ha passat
de 12.000 vots (un 0,43%) i 17 regidors el 2007 a 65.000 vots (2,30%) i 67 regidors a les municipals del 2011. I ja
uns mesos abans, al novembre, en les eleccions catalanes, Anglada va estar
apunt d’obtenir representació al Parlament. Va quedar-se amb 75.000 vots. El
2,42% dels catalans va votar un partit xenòfob. PxC, un partit nascut
curiosament a la Catalunya catalana, a Vic, té regidors a l’Hospitalet, Santa
Coloma, Mataró, Manresa, Salt… I els ha obtingut en bona part d’antics
votants del partit socialista. Cosa que demostra que l’anterior onada d’immigració,
la procedent de la resta d’Espanya, que ha hagut de treballar-se un futur a
Catalunya i ha lluitat per dignificar els seus barris, són ara els més afectats
per l’arribada d’una nova immigració que ocupa la base de les capes socials i
que amenaça, i ja ho ha fet en molts casos, amb degradar alguns d’aquests
barris que la democràcia va haver de recosir.
Amb tot, bona part d’aquests vots
del PSC han passat al PP, que no és un partit xenòfob però que té un discurs
molt més dur amb la immigració com ha demostrat a Badalona amb el nom propi del
ja alcalde Garcia-Albiol. Cosa que demostra que el bonisme que alguns dirigents
de l’esquerra han practicat –no tots, perquè no ho van fer com a alcaldes ni
Celestino Corbacho ni José Montilla-, no serveix i obliga als socialistes a un
discurs més realista i unes pràctiques més contundents si no volen que partits
que haurien d’estar fora del sistema
imposin les seves tesis xenòfobes.
El risc és evident. I només cal
fer un cop d’ull a la matança de Noruega d’aquest juliol en mans d’un jove
islamòfob d’extrema dreta. La metxa es pot prendre en qualsevol moment i fets
com els de Salt demostren que Catalunya no és una excepció, malgrat que no hi
hagi partits de dreta xenòfoba amb la implantació d’alguns països europeus,
començant per la pròpia Noruega, amb el Partit del Progrés.
Catalunya ha rebut un allau
d’immigració en els anys de bonança. L’any 2001 el creixement interanual de
població estrangera va arribar a ser del 48,5%. Amb la crisi, aquest creixement
va caure al 3,8% el 2009. Però al país ja hi ha 1.226.114 ciutadans amb
passaport estranger, el 16,2% de la població. 245.000 catalans, el 3,2%, són
d’origen marroquí. 100.000 són romanesos i 73.000 equatorians. I tot això
necessita una gestió en mans dels partits de tradició democràtica. Perquè, a
l’altra banda dels extremismes, els cables de Wikileaks ens han descobert
Catalunya com un focus de radicals islamistes. Cosa que també s’ha de combatre,
perquè l’escenari, la convivència, no pot quedar a expenses de dos extremismes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
la feina bruta de PxC l’han duta a terme partits d’ordre [democràtic]: PSC, CiU i PP. Si no, volteu un xic per les normatives que regeixen en segons quins municipis regentats per aquestes organitzacions, i veureu que hi han ciutadans de primera (o catòlics) i ciutadans invisibles, sense existència (o tots els altres).
Aquests “tots els altres” no cregeu que tots són immigrants… Això és el que ens volen fer creure des de segons quins mitjans de [des]informació (públics, també).
Atentament