17. Caixes
Diari Públic 17 d’agost 2011:
El sistema de caixes de
proximitat territorial i i per al petit estalviador ha estat un tret identitari
de Catalunya a l’alçada de Montserrat i del Barça fins que la crisi i les noves
exigències europees i espanyoles de capital… o l’interès dels bancs, l’ha
liquidat. Catalunya tenia a la dècada del 2000 un total de 10 caixes, que ara
han quedat reduides a tres, amb una pèrdua de biodiversitat financera evident.
Ha estat culpa de la crisi? Feien nosa als bancs perquè les caixes significaven
la meitat del mercat del sistema financer espanyol? Els bancs són els inductors
i el Banc d’Espanya, amb el seu governador Miguel Ángel Fernández Ordoñez
(MAFO), al capdavant, el seu executor? O la culpa és dels propis excessos de
les caixes amb concentració excessiva en el negoci immobiliari, massa expansió
territorial i una negativa connivència política? La resposta pot ser qualsevol
de les tres, però més aviat sembla una combinació de totes plegades. I, sigui
pel que sigui, el sistema català de caixes, identificades amb un territori i
amb una obra social molt important i que no fan els bancs, sembla a punt de
quedar definitivament transformat. El panorama financer, sentimental i paisatgístic
de Catalunya ha canviat per sempre i ha quedarà rematat el curs que ve.
Ha plogut molt des que el 24 de
setembre del 2008 José Luis Rodríguez Zapatero va dir allò d’”Espanya té potser
els sistema financer més sòlid de la comunitat internacional”. Gairebé tres
anys després, i al final d’un procés de fusió i reordenament que encara no ha
acabat, dues caixes catalanes no han passat els ara famosos test d’estrès –un
altra cosa que hem après amb la crisi-, malgrat que ja havien fet un procés de
concentració per reforçar-se. I, pel camí, la Caixa d’Estalvis i Pensions de
Barcelona, la gran caixa catalana, es va convertir, el 27 de gener passat, en
CaixaBank, on també hi ha integrada l’antiga Caixa Girona. Caixa Catalunya,
Caixa Tarragona i Caixa Manresa han acabat format Catalunya Caixa. I Caixa
Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu són Unnim. Pel camí, Caixa Penedès ha
quedat integrada al Banc Mare Nostrum i Caixa Laietana a Bankia. Però, com
deiem, el procés no ha acabat i, si algunes no es converteixen en bancs
ampliant capital, encara poden ser nacionalitzades temporalment si no són prou solvents
i acabar, després, en mans de bancs de fora de Catalunya.
El cas més significatiu, pel seu
volum, és el de la Caixa. Nascuda el 1904 com a Caixa de Pensions per a la
Vellesa, la Caixa ha estat pionera en l’economia catalana i espanyola amb la
creació d’un banc del que controlarà el 81% a partir de Criteria. De fet, la
Caixa ja havia començat a transformar-se en banc sense dir-ho vist el seu èxit.
Ara és el desè banc de l’eurozona i l’esperança, hi ha qui diu que sense
precedents, que Catalunya pugui desenvolupar un paper destacat en l’economia
global. I aquí cal destacar el nom propi d’Isidre Fainé, arquitecte de la
transformació de la Caixa… i del procés de reforma del sistema financer de
tot l’Estat. Però, clar, en tot procés i en tot protagonisme, hi ha qui ho veu
com un èxit i hi ha qui posa ombres de dubte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!