Tian Riba Bloc

Diari Públic 16 d’agost del 2011:

Abans del descobriment
d’Austràlia, els europeus pensaven que
tots els cignes eren blancs. Però quan van desembarcar en aquelles
costes, on
els cignes negres són relativament comuns, van haver de reajustar les
seves
idees. Això li ha servit al libanès Nassim Nicholas Taleb, assagista i
professor
d’Enginyeria del Risc a Nova York, per desenvolupar la seva teoria sobre
els
cignes negres: aconsteixements imprevisibles amb conseqüències d’impacte
mundial que demostren l’estupidesa de reduir la complexitat del món a
fórmules,
model matemàtics i esquemes de comportament. I, òbviament, Catalunya no
s’escapa dels cignes negres. Ho són les revoltes a Tuníssia, Egipte i
Líbia i
ho és, com a exemple més clar, el terratrèmol-tsunami-alarma nuclear del
Japó.
Però també, alguns a petita escala, l’esclat de la bombolla
immobiliària, la
crisi del deute que obliga a aprimar l’Estat del benestar, la
reconversió de
les caixes catalanes, el moviment 15-M, el setge al Parlament….

El govern de Pasqual
Maragall i, en menor mesura el que José
Montilla, van estar plagats de cignes negres. ¿O no és un cigne negre
que un
Estatut que estava previst fer contra el PP, acabés sent un Estatut fet
amb
Zapatero, a causa de l’11-M i les mentides d’Angel Acebes? ¿No és aquest
fet
esmentat un cigne negre que va canviar la sort del govern catalanista i
d’esquerres, que es va quedar sense enemic exterior i se li va trencar
el model
matemàtic sobre el que estava fet? ¿No és un cigne negre que la crisi
esgoti el
discurs socialdemòcrata i la sentència de l’Estatut sentenciï Montilla
perquè
els catalans s’han fet més independentistes? ¿I a Artur Mas no se li ha
aparegut un cigne negre en forma de crisi del deute que l’ha obligat a
passar
els primers mesos del seu govern amb una tisora a les mans un cop
arribat a
Itaca? ¿És un cigne negre haver d’ajornar la limitació a 80 quilòmetres
hora el
dia que s’havia anunciat, perquè apareix un anticicló que no permet
dissoldre
la contaminació? ¿No és un cigne negre que haguem d’anar a 110 per la
crisi del
petroli? ¿No és un cigne negre que es torni a discutir l’energia nuclear
quan
tornava per l’efecte hivernacle? ¿És un cigne negre una vaga salvatge de
controladors al Prat en plena operació sortida del pont de la Puríssima?

Vivim en la societat de la
incertesa on res ja no és per a
tota la vida perquè els costums han canviat, i la crisi econòmica ha
agreujat
aquesta sensació. El nostre cervell primitiu està fet per veure més
ordre del
que hi ha en realitat i no ens permet predir anomalies estadístiques.
Estem
programats per crear històries simples sobre fenomens complexos i
variats, de
manera que acabem falsejant la realitat i ens fem un relat a mida. Caiem
en la
trampa de passar per alt anomalies per uniformar models mentals. De
manera que
és molt possible que aquest sigui el drama de la política i dels
partits, tanta
tandència que tenen ells a simplificar massa les coses. I és el repte
que tenim
els mitjans de comunicació. I pot ser que aquest sigui, alhora, el drama
dels
ciutadans. Estem preparats per fer front a tanta incertesa? A tant cigne
negre
com ens apareix darrerament?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!