15. Castells
Diari Públic 15 d’agost 2011:
200 anys després del seu naixement a Valls, els castells, les
construccions humanes que fins ara han
arribat a tenir 10 pisos, són Patrimoni
Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco des de 16 de novembre
passat. Saben els valors que s’han atribuït al Barça de Pep Guardiola? Doncs
els castells els tenen incorporats des de fa dècades. De fet, el seu lema és “força,
equilibri, valor i seny” des que Josep Anselm Clavé el va incloure en un vers
sobre els Xiquets de Valls. I encara en podem sumar més. A l’esforç, l’equilibri,
l’excel.lència, la força, la tècnica, la cooperació, el companyerisme i la solidaritat,
hi poden afegir valors molt necessaris en aquest principi del segle XXI com la
no discriminació en l’origen, l’edat i el sexe. Perquè les colles són una suma
de nacionalitats, procedències, edats i gèneres, on tothom exerceix la seva
funció. I això que hi ha qui, a causa del debat sobre els toros, ha intentat
dir que s’hi exerceix la violència contra els nens, per les patacades que pateixen
quan un castell fa llenya.
Actualment a Catalunya hi ha 70.000 castellers, distribuïts
en 60 colles que han trencat aquella hegemonia de les comarques de Tarragona i
el Penedès. De fet, darrera dels Castellers de Vilafranca, autèntics dominadors
dels últims anys, hi podem situar els Minyons de Terrassa, la cocapital del
Vallès Occidental, orfe d’aquesta tradició fins als anys vuitanta. Els castells
s’afegeixen doncs a la Patum de Berga en la llista de la Unesco. Però, fins i
tot, es pot arribar a considerar patrimoni cultural de Catalunya el flamenc,
escollit el mateix dia que els castells a Nairobi, Kenia. Perquè, d’on són,
sinó Miguel Poveda, Duquende o Mayte Martín? I, pel amants dels Països
Catalans, hi poden sumar a la llista el Misteri d’Elx, el Tribunal de les
Aigües de València i el Cant de la Sibil.la mallorquí. Ara qui ho intentarà
serà la cuina mediterrània, a rebuf de Ferran Adrià.
El boom casteller no és nou d’aquest any. I ja compta des de
fa temps amb una revista especialitzada i programes de televisió i ràdio, a més
de rànquings per coronar cada any la millor colla, i un concurs a l’antiga
plaça de braus de Tarragona. Un concurs, per cert, que no agrada a totes les
colles, perquè hi ha qui, encapçalats pels Minyons, consideren que els castells
no haurien de ser una competició. Sigui com sigui, des d’aquell antic Ball dels
Valencians que es feia fa dos segles al voltant de les processons religioses i
que finalitzava amb una petita
construcció humana, l’anxaneta ha fet l’aleta i els castells s’han
independitzat tant del ball primigeni i han agafat tanta importància i alçada
que s’han començat a exportar a països com Xile, la Xina i el Brasil, on ja es
comencen a crear colles. I aconseguir prestigi internacional, potser no té un
retorn immediat, però si que el pot tenir a llarg termini gràcies al turisme.
I, de cara endins, serveix per animar un fet cultural que ajuda a la integració
de molts nouvinguts i manté la tensió entre els sacrificats castellers que han
d’anar als assajos setmanals i desplaçaments de cap de setmana en els
maratonianes diades que es viuen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!