Tian Riba Bloc

Diari Públic 14 d’agost 2011:

“Mourinho és McDonald’s i Guardiola és Adrià”. La frase ha fet una certa fortuna i és de Jorge d’Alessandro, porter del Salamanca durant nou anys, que va arribar a entrenar l’Atlético de Madrid de Jesús Gil i Gil i que, a primers dels noranta va estar a punt de pujar el Figueres a primera divisió. Figueres, Alt Empordà, a 30 quilòmetres de Cal Montjoi, a Roses, des d’on Ferran Adrià ha portat la cuina catalana al cim del món. I l’afirmació de D’Alessabdro no és gratuïta. De la mateixa manera que, des de Santpedor, Pep Guardilola ha convertit el Barça en el millor del món, Adrià (l’Hospitalet de Llobregat, 1962) ha portat el Bulli a ser el millor restaurant del món fins que va tancar les portes el 30 de juliol.

Però el paral.lelisme no ve només per l’èxit. S’estableix perquè Adrià i Guardiola han estat dos fars en temps de depressió i amb una valors compartits que es poden aplicar a tots els àmbits de la vida. L’un es dedica al futbol i l’altra a cuinar i, segurament, no s’han parat a teoritzar. Però és innegable que, encara que sigui sense voler-ho, ho han fet amb uns valors compartits: talent, esforç, creativitat, imaginació, innovació, lideratge, treball en equip, feina ben feta, valentia, risc, solidaritat, internacionalització, excel.lència. Tot això es podrà veure a primers del 2012 en una exposició al Palau Robert dedicada al geni creador d’Adrià, el Dalí del segle XXI, el millor cuiner del món, el més influent del tombant del segle XX al XXI. Ferran Adrià i el Bulli explicarà la revolució que ha fet en el món gastronòmic amb la invenció de noves tècniques. Potser allà es podrà entendre la transformació d’El Bulli Restaurant en El Bulli Foundation. No és estrany que Catalunya pretengui que la UNESCO declari la gstronomia catalana patrimoni cultural immaterial de la humanitat, com ja ha passat amb els castellers, amb uns valors, per cert, semblants als del Barça i els del Bulli. Del pà amb tomàquet a l’entrepà de mojito passant pels calçots.

Però les simil.lituds entre Pep i Ferran no s’acaben aquí. Sinó que conflueixen a Harvard. El cas de Guardiola s’ha agafat com a exemple de management. En el cas del geni de Cala Montjoi, a Harvard creuen que a través de la cuina la ciència arribar al carrer. Per això Adrià hi ha impartit cursos a l’ampara de la la col.laboració que hi té la Fundació Alicia, un centre d’investigació dedicat a la innovació tecnològica a la cuina i la seva repercusió en la societat. I el millor de tot és que Adrià no deixa un solar. Començant pel Celler de Can Roca, que ja és el segon millor restaurant del món i està cridat a agafar el relleu. I seguint amb una llista inacable i que no hi cap en aquestes línies d’estrellats michelin: Carme Ruscalleda (Sant Pau), Nando Jubany (Can Jubany), Sergi Arola, Carles Gaig, Dani Garcia (Calima), Ramon Freixa, Paco Pérez (Miramar), Jordi Vilà (Alkimia), Raül Balam (Moments), Carles Abellán (Comerç 24), Sergio i Javier Torres (Dos cielos), Oriol Ivern (Hisop), Artur Martínez (Capritx), Fina Puigdevall (Les Cols), Jordi Cruz (Àbac), Jordi Artal (Cinc sentits)… Tot plegat, l’any en que ens ha deixat un altra triestrellat: Santi Santamaria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!