11. Canvi
Diari Públic. 11 d’agost 2011
De la foto del Tinell al pacte del Parlament. De Maragall, Carod i Saura a Sánchez-Camacho i Joan Ortega. L’etapa 2003-2010, marcada pels govern tripartits i l’elaboració, aprovació i retalla de l’Estatut ha donat pas, amb les eleccions al Parlament, al canvi polític a Catalunya. Un canvi que s’ha visualitzat, sobretot, amb la victòria de CiU el 28-N, però que va més enllà en el sentit que també s’obre una nova etapa en les relacions entre Catalunya i Espanya, tenint en compte que la sentència del Tribunal Constitucional va deixar l’Estatut en paper mullat.
Els catalans van decidir que qui tenia la triple responsabilitat de resoldre la crisi econòmica, de relació amb l’Estat i de credibilitat de la política, era Convergència i Unió. I no li està resultant fàcil a Artur Mas cap de les tres coses. La primera, la crisi economica, li ha significat mobilitzacions al carrer per les retallades en en els serveis socials. La segona, la de les relacions amb l’Estat, està bloquejada a l’espera de les eleccions espanyoles. I la tercera, la de la política, sembla agreujada amb la irrupció dels indignats. A més, a CiU no li està resultat fàcil desmentir, si és que en té la intenció, allò que el seu aliat natural és el PP. Sigui perquè necessita fer visible que res que recordi al tripartit és ben vist ara mateix per la majoria de catalans, sigui perquè la crisi dels partits d’esquerres els impedeix trobar un interlocutor vàlid, sigui perquè, efectivament, les retallades només les pot pactar amb el PP, fins ara la legislatura té més aires de Majestic II que d’una altra cosa, per molt que molesti a la federació i ho intentin dissimular rebaixant la simbologia a una foto de la líder del PP amb la vicepresidenta Joana Ortega als passadissos del Parlament.
D’un govern del PSC, ERC i ICV s’ha passat a un govern de CDC, UDC i la crossa del PP, amb qui Mas ha pactat els comptes dels dos primers anys i ha encarrilat la llei òmnibus, el símbol del canvi, una esmena a la totalitat del tripartit. Fins aleshores, el canvi era la velocitat a l’autopista i la supressió del cidi ètic dels Mossos. Tot un símbol, perquè les polítiques d’Iniciativa eren les més radicalment contràries a les de CiU. De Joan Saura a Felip Puig, del hippi, happy, flower a un conseller representat per un bat de beisbol al Polònia.
Però no han estat aquests els únics canvis que des del novembre s’han volgut visualitzar. També a nivell escolar s’ha fet notar el canvi de discurs. O el canvi en el sentit dels globus sonda. Ara es parla d’uniformes a les escoles, es treu la sisena hora, s’elimina la setmana blanca, es proposes deures a l’estiu i recuperacions al setembre…
Però la voluntat de canvi d’una majoria avala, de moment, aquesta línia. A les eleccions municipals del maig, CiU va tornat a demsostrar que ha iniciat una etapa hegemònica i el canvi ha arribat també als ajuntaments de Barcelona i Girona i a les respectives diputacions. I tot plegat obliga al PSC i a ERC –no tant a ICV, que manté un bloc fidel de votants- a repensar-se de dalt a baix si volen que el canvi, part essencial de la democràcia, torni a arribar d’aquí a uns anys a favor seu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!