10. Per què?
Diari Públic. 10 d’agost 2011:
Un dia Samuel Eto’o va visitar l’Institut Guttman. Mentre era amb els pacients se li va acostar un amic periodista i li va xiuxiuejar una cosa a l’orella. Papa Eto’o se’n va anar cap a una habitació. Un noi havia despertat d’un coma i havia preguntat pel seu ídol. Aquest petit miracle és el Barça. El Barça és l’acord entre la fundació del club i Make-a-Wish per tal que els nens amb malaties grus puguin conèixer els seus ídols. El Barça és, amb permís de Qatar, la Unicef. El Barça és més que un club. Una afirmació amb un sentit històric que de la mà de Pep Guardiola s’ha actualitzat. Ara el Barça és més que un club pel que ja era, però també per uns valors que no han vingut malament en temps de crisi: l’excel.lència, l’esforç, la col.laboració, el sacrifici, el talent, l’art, el ritme, la meritocràcia, l’educació. Ara el Barça és un melting pot d’èxit, un mosaic, un reflex de com hauria de ser la societat catalana. Un català d’Albacete, un català de Terrassa, un català de la Pobla, de l’Hospitalet, de Badia, de Canàries, de Mali, de Martinica, de l’Argentina… que aconsegueixen l’execel.lència.
I al costat d’això hi ha el talonari, l’especulació, la bombolla, la fi justifica els mitjans. És Guardiola converit en Winston Churchill al crit de sang, suor i llàgrimes contra Maquiavel. Perquè? És la pregunta que resumeix una temporada i que ja ha tingut resposta en les línies anteriors. Però hi poden sumar la imatge de la temporada: Eric Abidal aixecant la Champions a Wembley, 19 anys més tard d’aquell gol de Koeman, com a homenatge del vestidor després d’haver superat un tumor. Fixeu-vos si és especulació l’estil del Madrid que el que desencadena el perquè de Mourinho és el fet que tenia previst un 0-0 a l’anada de la Champions al Bernabeu fins al minut 80 i ens els últims 10 minuts havia de fer entrar Kakà a marcar un gol… Però al corsari de Setúbal, a l’home que ha acusat el Barça de comprar àrbitres, al portuguès que va tensar la pell de brau, li va sortir un cigne negre dels que parla Nassim Taleb, i Guardiola va demostrar que era el “puto amo” a l’hora de gestionar la incertesa. I vet aquí com el Barça s’ha convertit en un exemple a seguir en temps de crisi que s’estudia a les escoles de negoci i que apareix a les portades de les revistes internacionals, des de Newsweek a The Economist.
Aquest ha estat el curs en que el Madrid ha filtrat que els jugadors es dopaven, ha estat el curs en que Florentino Pérez ha cedit el senyoriu madridista a un entrenador maleducat i ha estat el curs en que el Barça ha superat tot això a base de confiança en si mateix. I de valentia. Ha estat el curs que ha confirmat que hi havia un club, que era un país, que disfrutava llepant-se les ferides i que ara hi ha un club, que pot ser un país, acostumat a l’ambició. Aquest ha estat l’any en que s’han enterrat definitivament les urgències històriques. Aquest ha estat l’any en que s’ha anat a jugar una final de la Champions sense patir ni un moment i s’ha enlluernat el món. Aquest ha estat l’any en que s’ha demostrat que aquestes coses poden passar en un país petit si es fan les coses bé i amb els valors adequats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!