Desestructuració de l’ordre públic
La inseguretat ciutadana amenaça el turisme a la República Dominicana
Les mesures per a erradicar la delinqüència i la criminalitat dels carrers resulten ineficaces i propicien greus conseqüències
Les autoritats locals declinen una relació directa entre la inestabilitat social i l’arribada de viatgers
La República Dominicana és un país que presenta profunds contrastos socials entre les àrees costaneres, destins molt sol·licitats per a la pràctica del turisme estranger, i les regions d’interior, clar reflex de la idiosincràsia dels ciutadans de l’illa. Es tracta de la nació caribenya que registra els índexs més elevats de seguretat turística però, en els darrers anys, ha esdevingut també un important focus creixent d’inseguretat ciutadana a l’Amèrica Central. És un greu problema que pot influenciar de manera directa el turisme, el principal motor econòmic del país.
La delinqüència i la criminalitat són els dos eixos principals sobre els que el govern de Leonel Fernández, el president del país, ha intentat combatre de manera estèril (hi ha hagut 2.263 assassinats durant el 2008 i moltes associacions de comerciants han decidit reduir la seva jornada laboral). Els polítics s’han vist impossibilitats a l’hora d’erradicar altres mals com ara la discriminació contra la població haitiana, el tràfic de persones i la violència de gènere. Tot això emmarcat en un context en què les forces de seguretat de la República Dominicana són responsables de diversos casos de detencions arbitràries, tortures a ciutadans i maltractaments a detinguts. El desequilibri social amb què molts habitants dominicans conviuen constitueix un tema de gran preocupació dins les corresponents agendes de discussió governamentals. Fins ara, la inexistència de polítiques d’investigació orientades a estudiar aquesta problemàtica col·lectiva de manera profunda ha propiciat que moltes iniciatives i estratègies adequades no es duguin finalment a terme per falta de recursos.
La República Dominicana és una nació que destina el 72% de la seva economia al sector terciari (serveis). En gran part, perquè posseeix nombrosos indrets d’interès turístic que són visitats per viatgers de manera permanent. Tot i així, l’oferta paisatgística que ofereixen les platges paradisíaques de Punta Cana i Bávaro, la proposta cultural que la capital Santo Domingo i la ciutat de La Romana brinden a qui s’acosta, la riquesa musical que els ritmes de la bachata i la salsa transmeten a Bayahíbe, Samaná, Puerto Plata i Juan Dolio, i la intensa varietat gastronòmica pròpia de localitats com Boca Chica i Barahona, configuren un atractiu turístic que pot trobar-se en vies d’extinció si es compleixen les previsions d’estudis estrangers que relacionen l’augment de la inseguretat ciutadana amb la caiguda de la pràctica del turisme a la República Dominicana.
Segons una enquesta elaborada per representants del Departamento de Turismo de la Universidad Acción Pro-Educación y Cultura (UNAPEC) i de la Policía Turística (POLITUR) de la República Dominicana, “el temor a les catàstrofes naturals i la desprotecció o el desemparament són dos dels factors que els estrangers tenen més en compte a l’hora de prendre una decisió sobre el destí d’un desplaçament”. En relació a aquest punt, i contràriament a les previsions estrangeres, l’informe destaca que “[La República Dominicana] és el país que té la millor taxa de seguretat turística de tota la regió del mar de les Antilles, en part perquè és l’estat que ofereix una garantia de protecció més elevada en els recintes hotelers i, en conseqüència, rep un major nombre de visitants. No està comprovat que la inseguretat ciutadana tingui una relació directa amb la demanda turística”. La mostra ha recollit l’opinió d’uns 5.000 interessats en conèixer el país caribeny a través de formularis que diverses agències de viatge dels cinc principals països emissors de turistes a l’illa (Estats Units, Canadà, Alemanya, França i Espanya) han facilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!