R d'acció

El Rock mai morirà. Per molt que els 40 criminals ens intentin imposar la seva música comercial els bons rockers sabem quina és la autentica veritat. Per aquest motiu en qualsevol país del món es pot escoltar bon metal perquè en la nostra cultura no existeixen les fronteres polítiques. Si heu pogut veure el documental Global Metal , sabreu com es practica aquest art en tot el planeta, des de l’Índia fins al Japó, Iran o Singapur. Doncs bé, Madagascar tampoc és una excepció, i davant el temps de crisis que estan vivint, ara toca parlar de Rock més que mai.

La temàtica social, és una de les influencies més grans en les lletres de les cançons de Heavy Metal.       Cançons com Breaking the Law, dels Judas Priest, parlen de com en temps de crisis has de fer qualsevol cosa per tirar endavant, encara que tinguis que atracar un banc. Sense anar gaire lluny, lletres com Ourense-Bosnia de Los Suaves, critiquen durament l’anomenada pàtria i en especial al exercit, i altres grups com els segovians Lujuria fan agudes acusacions a l’església catòlica, com en el seu disc Enemigos de la Castidad.

Madagascar està vivint una actualitat marcada per la pitjor cara de la democràcia. El seu president Ravalomanana s’ha vist obligar a dimitir desprès de patir un cop d’Estat per part del suposadament exiliat Rajoelina. La tensió venia des del 2002, desprès que l’exèrcit es dividís en dos. Ara Rajoelina amb l’ajuda dels militars vol declarar eleccions, però amb l’exclusió dels antics presidents, és a dir, Ravalomanana no podrà presentar-se. A tot això s’ha de sumar que ni els governs suposadament democràtics hagin fet res per impedir-ho i França, fent silenci i acceptant les condicions dels militars fan preveure una transició conservadora, que s’apretin el cinturó, que encara estan molt lluny de París deu pensar Sarkozy.

A Madagascar això li va massa gran. Ja han aconseguit la independència i s’han proclamat la seva pròpia República, a més, la gran biodiversitat del seu ecosistema únic provoca una arribada massiva de turistes, que son la principal font d’ingressos del país. En la part cultural son molt rics, doncs no tot el folklore els hi ve del continent Africà, sinó també tenen la seva vessant oriental, doncs els primers habitants van ser d’Indonèsia. I aquest és un dels aspectes que més interessen en la música Rock. 

El Heavy Metal a Madagascar no és gaire fort encara, però hi ha bons grups i tenen mercat, França. El grup més important són els Tselatra, llamp en malgaix. Tselatra van ser uns dels impositors del Metal en el continent Africà, però degut a la crisis del seu país viuen i treballen a França, encara que fan concerts per Àfrica. Posats a comparar, vindrien a ser uns Guns’n’Roses però més de la part balades que un altre cosa.
http://www.youtube.com/watch?v=R0fpuXZesDo&feature=related, aquest link us portarà a veure una de les seves cançons romàntiques més conegudes a França.

Kiaka seria l’altre banda més important que ha sortit del país. Amb una imatge molt més “glam” i amb un estil semblant als Poison han fet una música molt més americana. Les balades també son la seva marca de referència, però és el que li demana el mercat al Heavy i de tant en quant hem de crear himnes per les ràdios, com Still Loving You dels Scorpions o Complaciente y Cruel dels Obús.  
http://www.youtube.com/watch?v=q4-pVAphV3I, el més interessant d’aquest link, és que canten en malgaix i la seva estètica americana.

Les noves generacions també segueixen amb el Heavy. Green, Apost (fotografia) i Kambana Metal han seguit amb la tradició i son els responsables de que la música Rock es mantingui viva en països com Madagascar. Els Kambana Metal, a més, son molt interessants perquè, de la mateixa manera que a lo millor ho han fet Beatles o Led Zeppelin, han mesclat cultures però sense marxar del país.
http://www.dailymotion.com/video/x4xt0b, disfruteu del Rock amb tocs de folklore dels Kambana Metal.

El Heavy Metal és la gran pandèmia que viu el nostre planeta, però a diferencia d’altres, els mitjans no en fan ressò. També és una llàstima que per culpa d’uns pocs avariciosos pretenguin acabar amb la pirateria. Països com Madagascar, tan sols tenen aquesta manera per escoltar Rock, i a més, mai poden gaudir de la presencia de les grans bandes. Per aquest motiu té més mèrit que la música s’estengui tan ràpidament per el món amb bandes autòctones tant sorolloses. Com dirien els Barón Rojo, Llarga Vida al Rock’n’Roll.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!