INCREMENT DE LES ADOPCIONS AL NEPAL
Buits legals fan perillar
els tràmits de 180 famílies espanyoles
El procés adoptiu al la recent estrenada República Federal del Nepal s’ha
vist multiplicat per cinc en els últims quatre anys. Els països que més
recorren al Nepal com a origen de les seves adopcions són, principalment,
Itàlia i Espanya. Les adopcions acostumen a ser purs tràmits governamentals,
però la possibilitat de les famílies de contactar directament amb els orfenats
ha generat un seguit d’irregularitats que van ser les responsables, entre
d’altres, de que el passat setembre es congelessin els expedients que havien
estat tramitats per 180 famílies espanyoles (50 de catalanes).
Gran part de les famílies, a les que ja s’havia assignat un menor, havien
fet els tràmits d’adopció a través de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de
Catalunya i, per tant, haurien d’estar dins el marc legal, però aquesta
suposada legalitat no va impedir que el govern del Nepal optés per “pausar” de
manera indefinida les adopcions que les famílies havien iniciat, justificant la
decisió com el resultat d’un seguit de denúncies per part de pares biològics de
nens que han estat adoptats, els quals neguen haver donat consentiment per que
les llars d’acollida entreguessin els seus fills en adopció.
És el cas de Nirmala Thapa, de 29 anys, mare de
set fills, vídua i analfabeta. Nirmala va portar tres dels seus fills a
l’orfenat a càrrec de Sabitri Basniat, Helpless Children Protection Home, ja
que ella no se’n podia fer càrrec. Allà, Basniat va fer-li “signar” una
autorització per tenir la guàrdia i custòdia dels nens fins que aquests fessin
16 anys, moment en què han d’abandonar obligatòriament el centre. Aquesta
autorització va resultar ser el consentiment de la mare perquè els seus fills
poguessin ser adoptats. Quan, mesos després, Nirmala va anar a buscar els seus
fills va trobar-se amb que aquests ja no hi eren, havien estat adoptats per
famílies espanyoles.
Successos com
aquest es van anar repetint amb els anys i van generar investigacions no només
en l’àmbit nacional del país sinó també en els països que tramitaven les
adopcions. La Generalitat
de Catalunya va catalogar l’orfenat com a “no recomanat” i va promoure una llei
que no permet que les famílies contactin amb els orfenats sense que en sigui
intermediària l’Entitat Col·laboradora per a l’Adopció Internacional (ECAI).
Aquesta llei se suma al Conveni de l’Haia de 1993, que Espanya va subscriure i
l’objectiu del qual és evitar el tràfic de nens i sotmetre les adopcions a un
procés administratiu.
A mitjan mes de gener els tràmits que s’havien fet
dins del marc de la legalitat van poder ser reempresos des d’on s’havien quedat
gràcies a una determinació del govern nepalès. Els pares i mares adoptants van
poder començar els viatges de 15 dies a Kathmandú (que requereix tota adopció
al Nepal) per veure els seus fills i que conclourien amb una tornada a casa amb
un membre més a la família
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!