BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Les raons del si. Acte a Berga pel 13D del 2009, pel 28F, pel 25A del 2010 …  i ara pel 10A de BCN

(Escriu i parla: Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció –fotografia-)

“Catalans,
sou cridats a escriure una pàgina d’or de la nostra història. Que el
vostre vot neixi del cor i sigui un sí clar a la recuperació de la
llibertat i la plenitud que se’ns va arrabassar per la força i amb el
preu de la sang dels millors fills de la nostra pàtria.”

Benvolguts compatriotes,

Es
un honor ser avui aquí, davant uns homes i unes dones disposats a
esbotzar els límits mentals i polítics que ens constrenyen, tot
participant activament en aquesta consulta popular que és el preludi
irreversible del nostre alliberament.

L’esperit que
està demostrant el poble català en fer possible, en crear el seu camí
cap a la independència, malgrat i al marge de les elits polítiques, posa
en evidència que som un poble ocupat, però que no ens han vençut.

I
que ningú s’esgarrifi quan dic que som un poble ocupat. Avui les forces
que subjuguen el nostre poble no tenen la brutalitat dels exercits,
però despleguen una capacitat de domini encara més gran, a través de la
seva omnipresència i capacitat de persuasió. El seu poder rau
precisament en què gran part del nostre poble no és conscient de la
funció assimiladora que estan portant a terme d’una manera subtil i
continuada vint-i-quatre hores al dia, tres-cents seixanta-cinc dies
l’any.

Aquestes forces es concreten:

a- tots els mitjans de comunicació que no qüestionen la dependència forçada de la nació catalana respecte l’estat espanyol.

b- el corpus legal que ens limita i sotmet cada vegada més, com ho evidencia el procés delirant de l’estatut.

c-
les persones que viuen aquí amb mentalitat de colonitzador, i que des
de llocs de poder, o des de la quotidianitat del carrer, de l’escola,
del jutjat, de l’hospital o de la universitat imposen, amb una impunitat
absoluta, la manera de fer i la llengua dels colonitzadors.

Es
en resposta a aquesta ocupació que l’esperit que va explosionar a
Arenys, s’escampa sense aturador arreu del país, perquè respon a una
necessitat vital de la nació catalana i de tots aquells que ens en
sentim part.

Les nacions, com els homes, han nascut per ser lliures i expressar la seva plenitud. Ho portem gravat als gens.

Per
això aquest esperit vital, aquest anhel de llibertat acabarà
imposant-se sobre la voluntat colonitzadora que treballa incansablement
per fer-nos invisibles i esborrar-nos del mapa.

I a
aquest esperit que sacseja el nostre poble no li calen raons. La
llibertat que engendra és, en ella mateixa, la raó, perquè és
l’experiència íntima d’allò que és valuós i sagrat.

Ara
bé, es bo que a l’esperit que neix de les entranyes i del cor, hi
ajuntem la reflexió, i construïm uns arguments que ens facin de crosses,
si cal, en moments en què el dubte o la por es fan presents.

Aquests raonaments que desplegaré volen respondre dues qüestions fonamentals:

Pe què volem la independència? I

Per a què la volem?, o sigui, quin és el seu objectiu final.

El
crim central dels colonitzadors castellans i francesos contra la nació
catalana, no és el robatori sistemàtic a què ens sotmeten, ni la
deixadesa d’infraestructures que ofega la nostra economia, ni tan sols
el genocidi físic que històricament ha patit Catalunya, concretat en
milers i milers de catalans morts i exiliats forçosament pel fet d’haver
defensat la nostra pàtria. Per terribles que siguin aquests crims,
només són corol.laris del crim central a que colonitzadors castellans i
francesos han condemnat la nostra pàtria: negar-li la seva manera de
ser.

Durant més de tres segles de submissió forçada i
d’una quarantena d’anys de democràcia formal però d’opressió
psicològica, als catalans se’ns ha fet impossible la nostra
autoafirmació com a poble.

La nostra continuada, però
mai obertament reconeguda submissió, ha tingut unes conseqüències
tràgiques: ens ha negat l’expressió del propi poder i ha escampat una
terrible tristesa, apatia i misèria anímica dintre del nostre cos
nacional.

L’alienació de la nostra catalanitat s’ha
aconseguit històricament a través de la repressió brutal: assassinats,
tortures i repressió legal i física han estat a l’ordre del dia durant
molts períodes de la nostra història de poble colonitzat. Ara la
democràcia formal amb que s’han disfressat els colonitzadors, els ha fet
a mans una forma més efectiva per assolir encara una alienació més
gran: ignorar, marginar i fer innecessària la manera de ser catalana i
les seves expressions dintre mateix de casa nostra. Avui, passar de
puntetes sobre la nostra identitat s’ha convertit en el denominador comú
tant dels colonitzadors com dels polítics regionalistes. Els
colonitzadors, des del poder i a través dels mitjans de comunicació no
han cessat de negar-nos i menysprear-nos amb discursos i praxis que
ridiculitzen el sentiment de catalanitat com una cosa provinciana, que
neguen la integritat de la nació tot reduint-la a una massa
despersonalitzada i que exacerben qualsevol expressió cultural i
lingüística forana a fi que ocupi el lloc que correspon legítimament a
la llengua i a la cultura catalanes. Els polítics regionalistes s’han
venut la nostra ànima, la nostra identitat, i ignorant-la
desvergonyidament només saben parlar de balances fiscals o de benestar
econòmic. Com si la misèria de l’ànima no fos més trista que la
material, com molt bé recordava el nostre estimat president Macià!

Tots
junts, colonitzadors i regionalistes, formen part de l’statu quo que
està reduint, de facto, la nostra nació, a unes tristes províncies sense
caràcter, sense voluntat i sense ànima.

De què valen diners, progrés i benestar quan un poble es perd a si mateix?

La pobresa més gran, la misèria psicològica més profunda brollen d’aquesta pèrdua de l’ànima col·lectiva.

Perquè
la necessitat ontològica més fonamental de qualsevol poble és el
d’existir, de ser qui és dintre del seu territori. I només en
l’expressió plena d’aquesta ànima col·lectiva rau l’autèntica llibertat.

Ignorar,
abandonar, deixar perdre la pròpia manera de ser com a poble és la cosa
més alienant que existeix, molt més que l’empresonament o la destrucció
física. Aquesta alienació de la pròpia manera de ser s’ha fet palesa
d’una manera més crua en aquelles manifestacions que són la més directa
expressió de l’ànima del nostre poble: el caràcter, la història i la
llengua.

Tants segles de submissió i sobretot de
submissió no reconeguda, negada, manipulada han trinxat el nostre
caràcter col·lectiu. El nostre poble té ara un caràcter escapçat, que
nega tot aquells trets més vitals com a resposta d’adaptació a l’anòmala
situació que vivim. Perquè, qui pot tenir un caràcter sencer, poderós i
tolerar la submissió?

Però aquest no és el genuí caràcter del
poble català, com es pot comprovar en el procés que estem vivint, i
sobretot en caràcter dels homes que l’han iniciat i que han fet possible
que siguem on som perquè s’han sabut mantenir ferms davant pressions i
amenaces de tot tipus, fins i tot de mort. I com es pot veure una vegada
i una altra en la nostra història, que per això és sistemàticament
exclosa dels programes educatius i, quan hi treu el cap, està prou
manipulada perquè la brutalitat i l’usurpació il·legítima quedin
totalment desdibuixades, i els models de caràcter d’homes com Pau
Claris, Macià, Batista i Roca i tants d’altres restin invisibles.

Pel
què fa a la llengua, després de segles de prohibicions i atacs brutals,
ara han trobat el sistema per acabar-se’n de desempallegar sense
escarafalls: fer-la innecessària dintre del seu territori. Quan una
llengua no és necessària, quan una llengua ha de sobreviure per
voluntarisme sempre acaba desapareixent, quedant reduïda com a molt a
expressions folklòriques. I aquest és el futur que s’ha dissenyat pel
català amb l’enganyós mite del bilingüisme. No el defensen ni hi estan
tots d’acord perquè sí els espanyolistes, des de Ciudadanos fins a
socialistes, en aquest tema. Saben perfectament que és condemnar la
llengua catalana a una mort segura i sense reaccions, perquè no ens
oblidem que per no desamparar el bilingüisme, prou se’n cuiden de
legislar a favor d’una aclaparadora majoria de mitjans de comunicació en
castellà, mentre escanyen tant com volen els de llengua catalana.
Recordem la vergonya del tancament de senyal de TV3 a València i a les
illes.

El que fa escruixir és que aquells que es diuen
nacionalistes i els independentistes asseguts avui al Parlament,
acceptin el bilingüisme sense piular i en alguns casos fins i tot el
defensin. Es que no s’adonen de la transcendència de la seva
claudicació? Molt em temo que sí que se n’adonen, però saben que una
actitud ferma en aquest àmbit desfermaria les ires de tot l’espectre
dels colonitzadors. I ja han demostrat que no tenen ni la voluntat ni el
caràcter per gestionar aquest conflicte.

En el procés
d’alliberament és indispensable reconèixer allò que molts és neguen a
acceptar, que UN POBLE QUE NO ES AMO DE CASA SEVA I QUE NO POT EXPRESSAR
EN PLENITUD LA SEVA MANERA DE SER ES UN POBLE ESCLAU.

Quan
hom reconeix aquesta veritat tan elemental es fa evident que només hi
ha una manera de recuperar el nostre poder, de recuperar l’energia
vital que ens retorni la joia i l’orgull de ser catalans: treure’ns de
sobre, d’una vegada i per sempre, el jou que ens doblega i ens nega.

Només hi ha un camí que ens retorni la nostra veu en el concert de les nacions.

LA INDEPENDENCIA.

Es,
doncs, per alliberar-nos de la misèria espiritual de la submissió que
ens impedeix ser qui som, que ens cal la independència

I
per això ens cal sobretot posar al capdavant del procés aquella gent de
caràcter que representi la regeneració política que ha de garantir que
l’objectiu primordial i prioritari del nou estat català sigui la
recuperació de la nostra ànima col·lectiva, fomentant la regeneració del
caràcter de les noves generacions, assegurant el coneixement de la
nostra història i fent indispensable l’ús en plenitud de la nostra
llengua.

Autoafirmar-nos, retornar-nos la llibertat i
la dignitat no es pidola, s’exerceix i , per tant, demana ACTES clars,
sense ambigüitat. “ El dir no emprenya” afirma la saviesa popular,
perquè certament allò decisiu és el què es fa. Per això la votació a què
esteu cridats més de cent seixanta pobles i ciutats de Catalunya és un
acte de revolta i d’autoafirmació sense precedents en la història
contemporània catalana dels darrers 50 anys. Amb aquest acte us negueu a
acatar la llei del colonitzador i el confronteu obertament, però també,
i molt important, poseu en evidència els polítics i intel·lectuals
regionalistes que amb les seves polítiques pusil·lànimes i
claudicacionistes han portat la nació catalana a l’agonia en què es
troba actualment. Davant d’aquestes actituds vergonyants que no
qüestionen l’stato quo, sinó que amb el seu pidolar miserable, el
reforcen perquè eternitzen la nació catalana en el paper de víctima, la
gesta a què esteu cridats esdevé autèntica dinamita.

Es,
quan tot un poble com Berga, deixa d’identificar-se amb el paper de
víctima i actua com a poble lliure per retornar-se unilateralment la
llibertat usurpada, que es manifesta la PRESENCIA de l’autèntica
Catalunya, d’aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot
esmicolant la cotilla insostenible en que l’han atrapada.

Aquesta
Presència, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la
nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants segles
de submissió han teixit, és l’objectiu i la raó última des nostre
alliberament. Es el tresor que ens retornarà la joia de ser catalans,
l’espurna creadora i l’abundor material.

Catalans, sou
cridats a escriure una pàgina d’or de la nostra història. Que el vostre
vot neixi del cor i sigui un sí clar a la recuperació de la llibertat i
la plenitud que se’ns va arrabassar per la força i amb el preu de la
sang dels millors fills de la nostra pàtria.

Que el vostre vot sigui un sí rotund a la vida de la nostra nació, un sí rotund a la joia de ser catalans.

Que el vostre vot sigui un homenatge a tots els qui ens han precedit en la lluita,

i un gest d’esperança per als qui ara toca teixir la història de la nostra pàtria.

Que
el vostre vot sigui el model de dignitat que els homes i dones vinguts
d’arreu del món esperen de nosaltres per a integrar-se a la nostra
nació. Perquè, qui vol integrar-se en una nació esclava?

I,
sobretot, que el vostre vot obri el camí per retornar a les generacions
futures la realitat fecunda de la Catalunya lliure i plena que la
història ens reclama.

Maria Torrents

Consellera de Catalunya Acció