BLOC PER LA RUPTURA o UNILATERALS no esperem ERC,
ni esperem la nostra indecisió o farem tard.
El problema actual per l’independentisme no és ERC sinó els Unilaterals o Rupturistes en el cas que no assolim esdevenir un Bloc o Coalició decididament lleial al 1r d’octubre amb l’objectiu d’implementar la República i completar la DUI del 27 oct 2017. Un bloc vol dir unitat, no podem esperar ERC si ella vol anar sola o amb els espanyolistes. Hi ha una immensa diferència entre el “BLOC PER LA RUPTURA” i el “Tsunami”, el Bloc és clarament independentista, el Tsunami pel que es veu sols va ser una operació, segurament orquestrada pel mateix govern de la Generalitat, operació encoberta per controlar la reacció del poble davant la sentència del Judici contra els capdavanters catalans, temien que se’ls escapés de les mans, van fer com un tallafocs, però no hi havia, per part dels organitzadors, cap voluntat de fer avançar la Independència.
Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
DIVORCI. NOMÉS DIVORCI
Deixem-nos de diàlegs amb Espanya ni pactes de la Moncloa, amb aquesta gent no es pot ni dialogar ni pactar. Edifiquem la coordinació que ens cal per avançar vers el nostre objectiu, si els polítics no són capaços d’edificar una unitat estratègica lleial al Dret de Decidir de Catalunya expressat en el Referèndum del 1r d’octubre haurem de passar d’ells o almenys dels que titubegin o vagin donant voltes en aquest llarg dia de la marmota que ja dura des de fa dos anys.
El 1r d’octubre vam votar i vam guanyar el Referèndum Vinculant d’Autodeterminació de Catalunya, vam emetre un mandat “Estat Català Independent en forma de República” i el 27 d’octubre de 2017 el nostre Parlament va votar i guanyar per majoria absoluta la DUI catalana seguint l’exemple de Kosovo.
Hem de complir aquest mandat i completar aquesta DUI. No claudiquem, no titubegem.
El que ens està passant amb les intromissions espanyoles en el moment de protegir la nostra gent, de protegir-nos els catalans amb la nostra pròpia responsabilitat ens demostra una vegada més l’ urgència del que hem de fer, allunyar-nos d’aquest estat maldestre que ens subjuga i cada dia posa en perill la nostra vida, la nostra economia, tot!
Avancem en tots els fronts de que siguem capaços. Inscrivim-nos al Consell per la República, al cens de l’incipient nou estat català. No ens quedem quiets. Reafirmem el Mandat i el convenciment del 1r d’octubre, mantinguem-nos-hi lleials, La sobirania és nostra i la llibertat i la independència, aquí i ara.
No donem crèdit al discurs i al relat dels nostres enemics ni al dels nostres carcellers.
Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC -Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002-
CAP ENCAIX. CAP PACTE. CAP ENGANY.
NOMÉS UNITAT ESTRATÈGICA UNILATERAL VERS LA INDEPENDÈNCIA.
No esperem els indecisos!
PS: “Dos anys després del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i de la proclamació de la independència, em sembla que Espanya viu el seu moment Txornòbil. Això no ha de desencadenar, necessàriament, cap final demà mateix i és possible que hàgem de lluitar encara uns quants mesos o uns pocs anys més. Però el Txornòbil espanyol ja ha passat i ara és imprescindible d’amplificar-lo perquè faça l’efecte. Tot allò que passarà a partir de demà, que és importantíssim, ho hauríem de llegir també en aquest context.” Vicent Partal
PARTAL
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-moment-txornobil-despanya/
COLOMINES
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/agusti-colomines-bloc-ruptura_514770_102.html
JULIÀ DE JÒDAR
https://www.vilaweb.cat/noticies/menys-ex-posar-i-mes-im-posar/
“La unitat pels qui la volen” (Vicent Partal)
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-unitat-per-als-qui-la-volen/comment-page-9/#comment-110027
Comentari de Salvador Molins i els membres del CLR*BIC a l’editorial de Vilaweb “La unitat pels qui la volen”:
Anar separats equival a donar el poder als altres “La unitat pels qui la volen”
Vull dir primer de tot que podríem comprovar a les hemeroteques com he defensat des dels projectes en que participo el que jo anomeno “Via Bàltica” (en certa manera en contraposició amb la “Via Catalana” del Win-Win i de la llei a la llei) fa molt temps, molt, crec que abans del 27S i tot, i repetint-me fins a la sacietat, fins fer-me pesat, com una màxima o eslògan de Catalunya Acció, associació que va néixer a cavall de l’octubre de 2004 i el febrer de 2005 i es presentava com Organització Política per portar Catalunya a la Independència en 10 anys o sigui pel 2014 aproximadament, l’eslògan era “Catalunya Acció, un far que assenyala el camí vers la Independència”.
És ara mateix, encara, que un servidor i la gent del BIC de Berga, Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002, defensem permanentment, com una balisa flotant prop del pol nord, una llum, una freqüència que ho va recordant persistenment: Via Bàltica, Via Bàltica, “Via Bàltica” … com allò que van fer els Països Bàltics a les primeres eleccions que hi van haver després de la Gran Cadena que els vorejava a tots tres, aleshores veient que els partits polítics no estaven per la feina, d’alguna manera és el que ens passa a nosaltres els catalans, repeteixo, al veure que no estaven per la feina van optar per fer una sola llista independentista amb un sol capdavanter i van guanyar les eleccions i l’objectiu que era un de sol, la Independència.
No és que l’ANC s’hagi de convertir en un partit temporal liderat per Paluzie o Soler, que també podria ser però crec que no superaria l’escull dels estatuts de l’Assemblea Nacional Catalana, sinó que una suma de partits més grans i petits, el Junts per Catalunya ja de si mateix és prou gran, però cal que sigui molt més gran tot plegat, sumant-hi també entitats com la mateixa ANC (49.530), cerqui un capdavanter o plana major de gran part de l’independentisme, plana major equitativa i lleial a si mateixa, i també lleial al 1r d’octubre “voluntat inalienable dels catalans”, que cerqui aquests capdavanters a Primàries, a Eines de País, en una taula rodona dels partits o a Waterloo (88.138), per donar alguns exemples, i constituís una nova alternativa a l’opció d’anar separats.
Anar separats ens aboca al fracàs, digui el que digui ERC, anar separats ens divideix a tots, cadascú de nosaltres té una confiança en un o altra partit i els vots es reperteixen en tres parts, el resultat és clar i ja l’hem experimentat, quan no ens passen davant “ciutadans” ens pacten els de Podem amb el PSC i amb el Valls, i tot a fer punyetes. Incapaços d’entendre’ns abans de les eleccions qui s’empassa que ens entendrem després? Partal ha parlat de la cessió vergonyant i “inacceptable” del poder de la Diputació de Barcelona al PSC/PSOE i de seguida hem de contrastar amb el cas de la cessió de fet de l’Ajuntament de Barcelona als enemics de la Catalunya plena i lliure ben conxorxats quedant un dels nostres partits amb cara de moniato. Dissimulant tan com vulguin però amb cara de moniato. El primer perjudicat de tot plegat nosaltres i Catalunya, com sempre Catalunya!
La nostra Catalunya, la Catalunya de Pau Casals, de Macià, de Prat de la Riba, de Companys, de Forcadell, de Cuixart i de Paluzie, i de tots els altres … voleu dir que no es capaç d’articular una coalició que es comportés en ordre intern com a sub parlament “de la incipient república” amb un programa conformat com unitat estratègica compartida? Vam ser capaços de “Pau i Treva” i del 1r d’octubre i no serem capaços d’això?
Tal com ens diu Partal en l’editorial d’avui “reformular el concepte” com per exemple la possibilitat de muntar unes normes d’actuació dins de l’estranya i nova coalició, uns protocols que evitin les divisions i malentesos del dia a dia, contemplant també la possibilitat de que es donés aquell fet que passa a les campanyes electorals dels EEUU en les que a voltes un candidat es retira i recondueix els seus suports a un altre candidat més ben situat, també contemplar la possibilitat d’una direcció compartida o que es vagi succeint en el temps, lleialtat per Catalunya entre tots.
I per acabar, si al final el Partit que vagi sol guanya, el nostre país no hi perdrà res, ningú haurà de renunciar al seu objectiu i el reforç pot ser mutu. Res farà tan bé a Catalunya i els catalans veure que la situació es redreça esperançadament, tot el contrari de sentir-se atrapats, vençuts, trists i desvalguts. A la que els capdavanters mostrin fermesa, humilitat, dignitat i unitat d’acció el País català es redreçarà tot seguit, resiliscents com som.
No defallim, la lluita i el treball per acomplir el Mandat del 1r d’octubre: Edificar la República Catalana Independent, tot just acaba de començar. Seguim persistents.
Josep Vilalta, Joan Sabata, Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC. Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002. Amics de Pere Esteve en la memòria.