Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
No ens hauríem de preocupar del paper, poder i dominis del
mitjans fins a límits de deixar-los que ens diguin què és el que passa o el que
no passa. Venim d’un període (que els historiadors ho analitzin i datin, si
vous plait!) llarg i fosc en el que semblava de dogma d’existència (o alguna
cosa així) cantar només el decidit del noticiat del noticiable a mans de variació de
combinat de venuts i comprats, des d’agències internacionals a governs centrals
o partits amb esperit d’únics que han mirat i minat de tenir el control
totalitzant de la propaganda i la intersubjectivitat, o des del dits “de referència”
(!) per a acabar-ho d’adobar.
Ja sé que m’ha quedat molt embolicat, però és el que he vist
en alguns detalls. I crec que hem de cantar la nostra, de moment i urgent en l’agenda:
Vull dir que estaria bé que no deixem que ni vells dominis ni pretensions dels de vocació arqueologia del futur juguin ni amb …, ni amb…., ni amb…., etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!