Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

26 d'abril de 2007
0 comentaris

Veig que avui fa 70 anys. I els ciutadans ens hem anat estupiditzant de por.

Així m’ho sembla, sense saber-ne molt, només a partir de declaracions que fem, i, especialment, que suportem. Com la que donen del museu on varen col·locar aquest quadre de Picasso respecte al seu trasllat a Guernika per aquestes dates.

Com a mínim en aquestes, diria jo; perquè de fet penso que és vergonya que no haguem vist un gest de fermesa democràtica dels successius governs central respecte a un trasllat definitiu a aquell lloc. És discutible, segur. Tot i que, el fet que el quadre estigui precisament en un museu de nom Reina Sofia, em sembla greu.

No vull entretenir-me per aquí; que ja prou funciona als autoritarismes el despiste d’anar fent bestieses ben grosses per a que ni pels mínims ens puguem sortir.

Llegeixo notícia que avui fa 70 anys de la destrossa que varen fer a aquesta ciutat. I sabem que va estar una provatura; una primera prova del que després més perversament hem acabat anomenant "danys col·laterals". Aquest és un exemple de la estupidització a que em refereixo. I no em digueu que no és de por, en tots sentits.

Jo diria que, a banda d’entendre i veure que en aquella maniobra s’assaja l’atac a civils com a eina de terror, cal que parem atenció a l’efecte que provoca en l’afebliment de la defensa; i en la tradició que va obrir fins arribar als "danys col·laterals" (ja ho he dit), i a la guerra com a negoci d’una colla de salvatges.

Que, si encara pot dir-se més clar, són mantinguts pels nostres treballs i impostos. Si més no en alguns països en els que d’una forma ben descarada presentem aquestes accions com a defensa i negoci d’estat.

Penso que cal molta feina d’educació, conscienciació, submissió, preparació, participació, etc., per a la guerra. I que estem col·laborant amb els nostres impostos, treball quotidià, entre altres dedicacions (socials, culturals, personals, governamentals).

I, que una d’aquestes dedicacions concretes és la de ridiculitzar la educació i la cultura per la pau. Qüestió complicada, i plena de contradiccions. Però, diria, ben assentada (lamentablement; tant per la vida quotidiana, com per la salut del nostre enteniment).

Aquest és un tema llarg en el que no vull entrar ara. Tot i que em sembla d’urgent anàlisi per les conseqüències que alimenta. Quedi com un apunt: estem ben embolicats en idees estranyes sobre la guerra i la pau. Per un costat diem que les guerres venen soles; per altre costat diem que la pau ve sola; per un costat diem que la guerra ens la muntem els pobles; per altres costats sabem prou que hi ha empreses de guerra assentades en organitzacions de governs, d’esglésies i sacerdots, i d’altres formes d’agrupacions sectàries.

Aquest apunt em serveix per a introduir l’altre qüestió que volia comentar. I és que em preocupa que, pel fet que calgui organitzar-se i fer plans per la guerra, em sembla que acabem -després d’haver encetat una ridiculització inacceptable- desqualificant la idea d’agrupar-se per treballar per la pau. I que ho fem apel·lan a alguna variant de: "les coses s’han de deixar que vinguin com vinguin".

Pot ser, contra tant d’embolics, una idea simple: Som tant estúpids que no ens aclarim en si la guerra ve sola o treballem i invertim en ella; que no ens aclarim en si la pau ve sola o treballem i invertim en ella; que no ens decidim a acceptar que segur que hi ha altres maneres de controlar la població del planeta que les guerres, genocidis, o coses d’aquesta mena.

Jo fa un temps que aquí ho tinc prou clar. Si no arribem a ser capaços de comportar-nos civilitzadament, deixem d’anomenar-nos civilització (i a sobre "desenvolupada") i passem a dir-nos colla de bèsties. Ho dic perquè crec fermament que entendre com va ens pot ajudar a civilitzar-nos. Vull dir que de cap manera estic parlant de conformismes, no cofoismes.

Estic parlant de treballs, adhesions, recolzaments, coma ara:
Manifest a favor de la Vida, la Pau, la Igualtat.

(Segueix)

(…)
…………………………………..

DIJOUS,
26/04/2007 – 06:00h

Setanta anys amb el record de Gernika
La televisió pública basca emet avui al vespre un
documental amb fotos inèdites del bombardeig

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2370336

…………………………………

Fuente: Gernika Gogoratuz

Hoy se cumplen 70 años del bombardeo de Gernika, uno de los episodios más siniestros de la Guerra Civil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!