Indústries i caminars.

(vilaweb.ep)

(vilaweb.ep)

Les llegeixo i em pregunto com és que el president espanyol tingui més problema que el rei espanyol en parlar del dret d’autodeterminació. L’afirmació del rei es presenta en contrast al què havia declarat el president abans. Que entenc serien (el pla marroquí) els plans proposats pel rei marroquí i el govern espanyol, parlant en termes "d’àmplia autonomia".
Entenc també que el rei marroquí quan reclama a Espanya "la sobirania" del poble saharauí, no està parlant del dret d’autodeterminació d’aquest poble. Penso més aviat en renúncies? (encara que no imagino quines) de l’estat espanyol respecte a aquelles gents i terres.
Cal tenir present què ha anat passant els darrers anys en relació al compromís internacional, i al dret, i el referèndum; així com la situació política, i de necessitats en que viuen molta gent allà.
Penso també en determinades polítiques dels estats implicats; o en dificultats que s’han trobat periodistes, o representants polítics d’aquí, per a anar a veure què passa amb el poble saharauí.

També llegeixo una notícia sobre aquest tema a canalsolidari.org.

El Sàhara, la immigració i el terrorisme centren la
cimera entre el Marroc i l?Estat espanyol.
Europa Press / Redacció (05/03/2007)

(segueix)

Aquí estan plantejant que el compromís amb l’autodeterminació es dona per fet; ja des del febrer. Aleshores, ja que el compromís ho era amb el govern, encara em xoca més que hi hagi contrast (un diu una cosa, i l’altre, no la diu; o afirma una altra que la qüestiona. Em sembla que és així com es presenta: l’"amplia autonomia" en oposició (?) a la determinació lliure).

De tota manera el què volia és remarcar -ja ho he fet- el contrast que es presenta entre la declaració, o afirmació, del rei espanyol; i les del president espanyol.

I plantejar una pregunta:
donades algunes notícies que tenim sobre al Sàhara; donat el poc respecte que veiem en la pràctica de les polítiques dels estats en relació a minories, "conquistas", posesions, o altres variants (em costa; però crec que podem parlar de pràctiques força generalitzades); donades també les facilitats amb que usem de paraules buides, o d’ambigüitats que confonen, en declaracions polítiques o institucionals; preguntaria, tant a un com a l’altre, com a l’altre:
Tenen present aquestes coses quan parlen de compromisos entre els seus estats? Ens podrien explicar algun detall més de què volen dir quan parlen de dret; o de determinació lliure; o de compromís internacional? Com tracten el tema de la informació al costat de les seves declaracions, i declaracions d’intencions, i tractes entre estats?
Ens podrien dir què en pensen de notícies com la que després recullo, a tall d’exemple?

(vilaweb.)

I, a banda de als polítics, també ens podríem preguntar tots plegats: tenim present aquestes coses quan ens expliquen notícies sobre el Sàhara?
Parlem de la nostra societat com la societat de la informació. Fins on, quan, i a quins preus, anirem mantenint abusos de poder en les qüestions d’informació? Tenim definits uns mínims compromisos de respecte a la informació com a dret exigible i ben defensable? Tenim alguna norma sobre defensa d’aquest dret que penalitzar i controli la des informació (que no és manca d’informació; com sovint veig es presenta; sinó informació manipulada per a enganyar)? O això que en diem amb exagerada tranquil·li tat: el domini dels mitjans?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!