Indústries i caminars.

Transcendència
zero (TZ1).

Transcendència
zero (TZ2). Per exemple, el tema del preàmbul i la definició.

Fa uns dies:

La Vanguardia i el Periódico justifiquen la retallada a l’estatut

“(…) Els dos diaris aposten per un acord de
tranquil•litat política, volen sense cap estupor un acord entre PSC i
CiU per tal de no trencar res; en ares d’un paper que ningú els hi ha
donat, han manipulat i transgredit el dret a la informació per poder
seguir representant el seu paper de pare carbasser. Avui s’entén més
que mai l’editorial conjunta que van preparar, tenia trampa i era
preparar el País per assumir una retallada “moderada” de l’estatut per
part del TC. (…)”

Veient com es
clava una bona estocada

“(…) La
foto va inspirar aquest dia un peu de foto, una nota breu i quasi tan
bona com la foto, de Manuel Cuyàs a El
Punt, “El lleig, el dolent i cap de bo”.

Heus-la ací:

“Aquí els volíem veure.
Fora caretes i comèdia. El diari El País
va publicar ahir a portada aquesta fotografia que val un imperi i
davant la qual sobren totes les paraules, incloent-hi les que ara
segueixen. A l’esquerra de la imatge, hi apareix el nou ponent de
l’Estatut de Catalunya, el magistrat conservador del Tribunal
Constitucional Guillermo Jiménez. Al centre, sostenint un havà amb la mà
esquerra (fumar amb la dreta fa nena) el progressista Manuel
Aragón Reyes. Es nota que és progressista perquè fa cara d’obertura de
mires. A la dreta, el conservador –ja són dos, però tant se
val–
Ramón Rodríguez Arribas. (…)”

Com diu López Tena, en el seu article, “Per què en diuen Tribunal?“, o Josep M. Terricabras, en el seu, “Gràcies! Adéu Espanya, bon vent i barca nova”

Responent fa una estona a un comentari a una notícia, pensant en l’ambient i exigències que ens calen, em recordo també del TC, i de TZero després de tant temps de Tortura Constitucional i lletanies sobre “la constitucionalitat de…”.

Plantejo unes preguntes al comentari #15, i em pregunto si no podriem exigir ja la entrada en una nova era en al que no permetem abús, cap abús ni atac contra la intel·ligència i cognició humana.
La notícia és que:

El Constitucional podria reunir-se aquest dijous per donar el tret de
gràcia a l’Estatut

La futura sentència intervindria en aspectes com la immersió lingüística, bilateralitat, finançament o el blindatge de competències per part de la Generalitat

“#15
Tinc tres preguntes:
      
– independentistes de cor, vol dir que ho són en el cor encara que no
en l’acció i plans perquè no poden i ho justifiques? O vol dir que ho
són, de cor, en el sentit que és cert encara que no ho sembli?

      
– el que dius de l’harakiri, vol dir que estàs convençut que CiU no
pactarà mai amb el PP perquè seria fer-se l’harakiri?

      
– El que dius dels ministeris rebutjats no ho havia sentit mai, tens
detalls i dates? De moment el què tenim són ministeris promesos i crec
que no atorgats per problemes d’agenda provocats pel moviment per la
independència i per la sobirania, i tenim també algunes declaracions o
es transpira com una mena de reclamació per lo dolents que som els qui
no entenem que, per temps i per previsió dintre la normalitat espanyola,
a Duran li en correspon un, oh. En el període de la tramitació de
l’Estatut, Temporada 2006, em preguntava si li en donarien el
d’Exteriors, i si ens ajudaria als catalans. M’ho preguntava en sentit
de denúncia, s’entengui, no perquè esperés res de bo si es donava el
cas.

Comparar Directe!cat amb els mitjans de l’espanyolisme més ranci….,
en tot cas, també difamo jo si afirmo que crec (pel que escolto, miro,
veig, entenc dels moviments d’uns i altres partits de la coalició,
m’oloro, etc.) que a CiU interessa que el PP no estigui emmerdat amb
l’Estatut (com si fos aquesta la única bestiesa que ens ha fet, primer
engany) perquè es creu que la gent (al menys els vots que preveu per
ells) no ho recordarà i així no xerriqui un pacte (seria d’Estat,
espanyol?) amb el PP en la variant espanyola de l’antitripartit?

Aquí CiU ho té més difícil, perquè sembla que a l’estat espanyol no
parlen de pacte amb el PSOE (pot ser m’ho he perdut, i imagino que es
tractaria de cosa de “responsabilitat d’estat”, de l’espanyol, oi?) però
amb el PSOE d’aquí sí que han arribat fins a avisar-nos que si el país
ho demanés (fent veure que parlen de Catalunya), farien fins i tot una
sociovergència anticipada.

Ho fan veure o en parlen? Si en parlen el que
estan dient és tant pervers! Seria alguna cosa així: “Catalunya ha de
callar, que, i aquí la imaginació de l’interlocutor.” I cal imaginació,
jo encara no hi he trobat cap raó acceptable.

En ronden algunes,
horribles i, per victòria nostra, clares mentides en l’actualitat (com
ara la de que l’estat ens atacarà, o que la Guàrdia Civil vindrà i tal).

Diria que és menester que CiU aclareixi la seva posició, l’expresident
Pujol ha dit coses fermes en algunes declaracions d’aquests dies, però
no val, perquè acostuma a funcionar com a despistada del que de fet
planteja i fa CiU. Sí, aniria bé més claredat (també li ho exigeix PSC i
PP fent acusacions malabars de campanya), i millor si enlloc de parlar
de partits parla de propostes, i si enlloc de parlar de pors parla de
propostes, i si enlloc de parlar de secrets estudis parla de propostes.
Propostes i anàlisis que no xoquin amb les nostres percepcions més
bàsiques. Per respecte, perquè puguem dir que a Catalunya, si més no,
comença a caminar la nova era en que des del poder no es fa terror
cognitiu contra els ciutadans, que vol dir contra ningú, per començar.“

Per
moltes
avisades de ministre de justícia que intentin.

Tenim obligacions, com bé assenyala Miquel de Palol:

‘Ens esperen decisions llargament determinants’

En el discurs del Premis Serra d’Or argumenta que vivim en una farsa, no
pas en democràcia

“(…) en aquests temps procel·losos és també un signe d’humilitat exposar els
principis de l’ofici, alguns si més no, amb la certesa que els compartim uns quants i
per descomptat amb tot el respecte pels qui en dissenteixen. I amb alguna confiança –no
gaire, però ara és el pitjor moment per defallir– que l’articulació del pensament, tant
en forma de poesia com d’història –per dir-ho en termes aristotèlics– pot contribuir en
alguna mesura a la cohesió d’un sistema de principis per la societat més necessari que mai
en els moments actuals en què, no cal ser cap oracle per veure-ho, ens esperen
decisions llargament determinants.”

……………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/165239
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/165290
http://in.directe.cat/c2014/blog/3436/la-vanguardia-i-el-periodico-justifiquen-la-retallada-a-lestatut
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166485
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/163496-el-lleig-el-dolent-i-cap-de-bo.html
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/per_que_en_diuen_tribunal_95151.php
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/gracies_95153.php
http://www.directe.cat/noticia/30828/el-constitucional-podria-reunir-se-aquest-dijous-per-donar-el-tret-de-gracia-a-l-estatut
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/136714
http://www.vilaweb.cat/noticia/3722788/miquel-palol-ens-esperen-decisions-llargament-determinants.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!