Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Tombem la truita, tombem-la del costat de no castrar ni disfressar el què passa.
Notícia:
‘El PSC lideraria el referèndum d’autodeterminació si fos la posició
majoritària de la ciutadania’
Jaume Sobrequés Historiador, militant del PSC de qui ha estat diputat i senador
Comento:
“Tombem la truita, tombem-la del costat de no castrar ni disfressar el què passa.
A veure, sobre la tebiesa que diu de Mas. No és tebiesa, és engany barroer, perquè hi posa diferència de grau allà on sap que no n’hi ha. No és tebiesa, és por, cosa que no podem permetre a un candidat a governar. No és tebiesa, és abús de poder mediàtic i oficial, és un atac a la gent, siguem majoria o minoria aquí no és la qüestió, que som conscients, és foment d’inconsciència. Crec que ho hem de considerar, i donat lo aviciats que estem a fer concessions en atacs contra ciutadans, directament un crim.
Sobre que si fos majoritària tal i tal, no val. Vol dir això que no tenen valors propis i que van a remolc del que recolzi la majoria? Sempre? En tot? No ens coneixem ja aquesta perversió de la democràcia a diverses bandes? Que no coneixem d’història i d’actualitat?
La majoritària és un problema greu, no és una cosa a presentar com a argument polític sense més. Li cal un contingut, ara, a aquestes alçades, on tenim ben clar coses com que que la majoria en passa, va d’inèrcia, de confiança cega, de por, corrupció i coses així. Cal defensar també el contingut.
De manera que, si ens ho mirem bé, hi ha dues afirmacions de Sobrequés que xoquen de nassos: per una banda diu que si fos majoritari tal i tal, i també afirma que tal i tal és “Actualment és l’opció més lògica, coherent i pràcticament l’única. ” Caldria que ho esclarís una mica, i que la lògica i coherència les situés. Cal afegir que, com bé diu, la majoria a la que serveix el PSC és la de l’estat, no la del lloc on governa.
Un altre embolic. Hem de dir que l’autodeterminació no és un procés, és una expressió d’un poble o nació, i com a tal, un dret a dues bandes com a mínim. El procés és d’independència, començà, si el que volem observar són els darrers anys, per l’alliberament de la opressió màxima (el situaria cap al 2003), continuà amb la possibilitat de respirar, de trobar-nos, de parlar, conversar, pensar, comunicar-nos, etc., hem anat endreçant i polint detalls, i encara hi ha llast i problemes, a Brusel·les tingué ocasió (ben aprofitada malgrat traves) d’expressar-se sense cap por, a Arenys de Munt es refermà i esclatà (i no fou el primer esclat) d’una manera nova, i anem fent. Així les coses es veuen més clares.
Ja que apel·la tant a la majoria, em sembla que si enquestéssim sobre preguntes interessants, una majoria respondríem que volem aquestes coses clares, que volem que ens deixin de mareig i descol·locació, i de pors, i de previsions fantasmes, i altres coses d’aquesta mena que hi ronden. Sobre la defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació, a més, hi ha una amplia majoria, que ens diu? Podem afegir que en tindríem prou amb la obligació assumida pels governs en subscriure tractats internacionals de drets fonamentals.
Quan parla d’incoherències, ho fa en diversos sentits i no ho veig clar. Sí que tinc clar, però, que el que diu de la “coherència” de CiU es deu referir a interessos de partit basats en un suposat domini sociològic que no entenc, i que la “incoherència” d’ERC no té cap sentit. Sobrequés en pessuposa la incoherència per a dir que en fa, però no veig a què respondria. I això “d’amplis sectors d’ERC” que s’hi han abonat al mite de la traïció no és cert. Més que d’amplis sectors estem davant una petita part que fa molt soroll i que arrossega amb demagògia i consignes buides a un sector (espero que no gaire ampli) de l’independentisme. Apel·len sovint a manca de perfil sobiranista, i van en aliança de discurs i atac amb un altre sector de CiU que també fa molt de soroll i qualssevol obsés antitripartit. Un bon còctel, però no el que ens presenta Sobrequés.
Jo el que diria, ja que sembla que el tema és la independència, que hi ha un ampli sector de l’independentisme que, com jo, en valora més la feina feta que el perfil, que valora més tot el que hem aconseguit perquè aposta per un canvi polític real. I hi ha una part de l’independentisme abonat al mite que assenyalo abans que té una gran feinada a desdibuixar realitat i previsió per no haver d’acceptar la evidència dels mèrits d’ERC. Només cal anar aquests anys enredera a alguns detalls i es veu, no és cosa d’arguments o teories, és cosa de simple observació atenta i mínima honestedat política i cognitiva.“
Afegeixo que és greu que Sobrequés es faci el despistat amb el
menysteniment i atac que el PSC ha fet a les consultes, també Montilla
com a President, i amb tot el que això implica.
Per exemple:
Manifestacions.
Desajornem-nos, 18 de febrer de 2006.
Cal fer-se
preguntes. També cal pensar. I no deixar que ens callin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!