Indústries i caminars.

A Sumem per la Independència s’ha comentat, arrel de les notícies sobre la resolució de la Mesa del Parlament, si és que cal il·lusionar-se a treballar per la independència.

Sumem.cat

Sumem per la Independència. 

La meva resposta ha estat aquesta:

(…) diria que el treballar-hi esdevé responsabilitat política i social per
poca consciència (política i de situació) i coneixement que en tinguem.
Suposo que cal afegir algun convenciment bàsic de respecte i poca cosa
més.

Crec també que està bé il·lusionar-se, fer-ho amb il·lusió
per dues raons. Una la veig molt clara: amb il·lusió es genera més
força, complicitats, contacte, presència, idees, etc. L’altra no la
tinc tant clara, però em sembla que en coses molt decisives (com ho són
l’estatus polític del país, o l’encarament al mal estat en què estem),
i si es tracta d’encarar-se en una lluita pel poder, no està bé deixar
tota la il·lusió a qui et vol fora de combat, com és el cas.
 
Penso que el que cal és no ser il·lusos, i estar il·lusionats. I que
il·lús és ara qui vol mantenir la situació sense que es vegi clar quin
preu es paga. Es va generant la obligació de posar sobre la taula
“Pagaments” que representen un cúmul d’arguments bons, i de feines a
fer de l’independentisme.

Abans de presentar aquesta ILP sempre podia venir un i dir-nos que com
és que no usàvem aquesta via democràtica per fer un referèndum. Ara ja
no.

Un punt important és que volem una independència legitimada
democràticament, i es van descartant les opcions que el sistema
democràtic (tot i precari, pobre, i unes quantes penes més) que tenim
ens n’ofereix. Alhora es van havent de retratar les diferents postures,
es fa pedagogia social, i veiem clar què tenim i on estem.

Veiem que
ni el president per la part que li toca, ni les forces parlamentàries,
no atenen a la situació. Tampoc no fan cas a la demanda de la societat
que reclamem una via democràtica de decidir sobre la independència. Per
a fer això han d’enganyar unes quantes coses (des de la realitat
política, econòmica, quotidiana, a els compromisos que com a demòcrates
haurien d’acomplir), i és un triomf que es vegi, ja que fins fa poc no
era ni visible (tots guapos i demòcrates…), i feina a fer.

………………………………..
http://sumemcat.blogspot.com/
http://www.facebook.com/group.php?gid=103161613145

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!