1):
tribuna.cat: “Cinquè
aniversari de l’escàndol Egunkaria”, així titula Garaikoetxea
“(…) Tot això fa que, com diu el polític, “el cas Egunkaria s’estigui convertint en un dels episodis més negres d’una etapa d’alarmant involució democràtica”. No hi ha proves de res i “N’hi
suposant, que a efectes merament dialèctics, els afanys d’ETA haguessin
pogut tenir algun eco personal concret a l’entorn de l’Egunkaria,
basar-se en aquests presumptes intents per llançar una escomesa
indiscriminada i irreparable contra un diari, l’objectiu fonamental del
qual és millorar la salut d’una llengua mil•lenària; és un menyspreu
greu a la llibertat d’expressió, d’opinió i a la comunicació” (…)
“representa un escàndol impropi d’una societat democràtica” conclou Garaikoetxea.
Poc espai queda per l’esperança però l’exlehendakari encara confia que “algú sigui capaç de fer que en aquest desgraciat cas acabi imperant el sentit comú”. Mentrestant, ja fa cinc anys.”
2): Raons per a la
transgressió
21/02/2008 · Crònica de Contrastant
“(…) 6. Quan és legítima la transgressió?
Transgredir consisteix a actuar situant el respecte cap a un
mateix i la defensa dels interessos propis per damunt del respecte i la
defensa de la llei. Aquesta manera d’actuar és legítima i necessària
quan no hi ha cap a possibilitat real de transformar el marc legal
existent. Això és el que passa en el nostre cas: encara que totes les
forces polítiques catalanes es posessin d’acord per a dur a terme
determinades reformes de l’estat, mai no tindrien la majoria necessària
al Parlament espanyol per a dur-les a terme.”
Només diria que, legítima la transgressió, i com el cas implica la exigència de respecte a drets bàsics, cal afegir la idea d’una obligació. Una obligació per a qualsevol que pugui fer feina per a acabar amb aquest estat en que estem.
………………………….
1) http://www.tribuna.cat/recull-de-premsa/comunicacio/41/85573
2) http://www.tribuna.cat/croniques/contrastant/121/85580
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!