Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Solidaritat amb Egunkaria, II.
[Setmanari Directa, 20.02.2008]
Martxelo Otamendi, director de ‘Berria’
"Amb l’Audiència Nacional pel mig, a es pot ser d’ETA sense saber-ho”
Ara
fa 5 anys, quan esclatava la guerra il·legítima d’Irak, esclatava
alhora la guerra il·legal contra Egunkaria, l’únic diari del món escrit
íntegrament en euskera. El 2008, la guerra contra Iraq segueix fent
estralls. I la guerra contra ‘Egunkaria’ també. La lògica embogida de
l’antiterrorisme li demana a Martxelo Otamendi 14 anys de presó. Tot
plegat sense l’acusen de ser d’ETA que ell ho sàpiga, sense una sola
prova que ho acrediti i sota la revenja d’Estat que va anunciar la
sentència kafkiana del 18/98.
Directa | Andoain (llegir)
"(…) Per dir que ets d’ETA s’haura d’aportar alguna prova?
En
el nostre cas, el jutge arriba a afirmar que el diari no semblava pas
d’ETA, però que ho fèiem per dissimular. I nosaltres sense saber-ho! I
quan l’acusació és gratuïta, la defensa és impossible. És un acte de fe
inquisitorial. Es com dir que et saltes un semàfor en vermell en nom
d’ETA i has d’intentar demostrat que no va ser així. No hi ha cap base
probatòria. Ho han intentat tot i no han trobat res.
El proper 20 de febrer farà 5 anys del tancament. Què sent i evoca el seu director d’aquell túnel del temps?
Depèn
de cadascú. A mi a vegades se m’oblida. Que estic en llibertat
provisional, que em demanen 14 anys de presó, que estic pendent de
judici, que Egunkaria és mort. Però quan hi penses: amb indignació. I
amb tants dubtes per la falta de garanties i la impunitat que envolta
el cas.
(…)
•••La propera cita necessària serà dimecres 20
de febrer. A tots els pobles del País Basc hi haurà concentracions de
suport, solidaritat i denúncia. Als Països Catalans, com el 2003,
també. A Barcelona. El mateix dimecres 20 a la plaça Sant Jaume. A les 20.00 hores. I com 5 anys enrere, contra la guerra a la llibertat d’expressió."
Contra la guerra a la llibertat d’expressió
(…)
Voldria que ens fixéssim en aquest darrer detall. Perquè penso que a la guerra contra la llibertat d’expressió l’hem d’atacar també des d’altres fronts. Penso en alguns treballs que ens són menester.
1) Gent de lingüística que doni explicació, i que denunciï públicament abusos verbals.
2) Gent de filosofia que pugui dir més fort, expliqui, i denunciï públicament els abusos conceptuals.
3) Professionals de la informació i la comunicació que posin sobre la taula, sense embuts, quina és la situació pel que fa a la llibertat d’expressió.
4) Informadors que no tinguin por a aquestes crítiques, i que siguin rigorosos amb els compromisos de les seves professions.
Cal afegir-hi altres feines, aquestes són les que veig ara urgents.
……………………………
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!