dijous, 21 de febrer de 2008 | 12:05h
[Setmanari Directa, 20.02.2008]
Martxelo Otamendi,
director de ‘Berria’
"Amb l’Audiència Nacional pel mig, a es pot ser
d’ETA sense saber-ho”
Ara fa 5 anys, quan
esclatava la guerra il·legítima d’Irak, esclatava alhora la guerra il·legal
contra Egunkaria, l’únic diari del món escrit íntegrament en euskera. El 2008,
la guerra contra Iraq segueix fent estralls. I la guerra contra ‘Egunkaria’
també. La lògica embogida de l’antiterrorisme li demana a Martxelo Otamendi 14
anys de presó. Tot plegat sense l’acusen de ser d’ETA que ell ho sàpiga, sense
una sola prova que ho acrediti i sota la revenja d’Estat que va anunciar la
sentència kafkiana del 18/98.
Directa | Andoain (llegir)
"(…) Per dir que ets d’ETA s’haura d’aportar alguna prova?
En
el nostre cas, el jutge arriba a afirmar que el diari no semblava pas d’ETA,
però que ho fèiem per dissimular. I nosaltres sense saber-ho! I quan l’acusació
és gratuïta, la defensa és impossible. És un acte de fe inquisitorial. Es com
dir que et saltes un semàfor en vermell en nom d’ETA i has d’intentar demostrat
que no va ser així. No hi ha cap base probatòria. Ho han intentat tot i no han
trobat res.
El proper 20 de febrer farà 5 anys del tancament. Què sent i evoca el
seu director d’aquell túnel del temps?
Depèn de cadascú. A mi a vegades se m’oblida. Que estic en
llibertat provisional, que em demanen 14 anys de presó, que estic pendent de
judici, que Egunkaria és mort. Però quan hi penses: amb indignació. I amb tants
dubtes per la falta de garanties i la impunitat que envolta el cas.
(…)
•••La propera cita necessària serà dimecres 20 de febrer. A tots els
pobles del País Basc hi haurà concentracions de suport, solidaritat i denúncia.
Als Països Catalans, com el 2003, també. A Barcelona. El mateix dimecres 20 a la
plaça Sant Jaume. A les 20.00 hores. I com 5 anys enrere,
contra la guerra a la llibertat d’expressió."
(…)
Voldria que ens fixéssim en aquest darrer detall. Perquè
penso que a la guerra contra la llibertat d’expressió l’hem d’atacar també des
d’altres fronts. Penso en alguns treballs que ens són menester.
1) Gent de lingüística que doni explicació, i que denunciï públicament abusos
verbals.
2) Gent de filosofia que pugui dir més fort, expliqui, i denunciï públicament
els abusos conceptuals.
3) Professionals de la informació i la comunicació que posin sobre la taula,
sense embuts, quina és la situació pel que fa a la llibertat d’expressió.
4) Informadors que no tinguin por a aquestes crítiques, i que siguin rigorosos
amb els compromisos de les seves professions.
Cal afegir-hi altres feines, aquestes són les que veig ara urgents.
……………………………
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!