Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

22 de desembre de 2009
1 comentari

Sobre l’estat espanyol: I quin és aquest interès “comú”?

Si estem davant un interès comú que serveix d’escut a atacs a persones: de quina mena de comú, de quina mena de comunitat, de quina mena de societats estem parlant? De quina mena de criminals estem parlant?

Aquests dies podem parlar de les relacions polítiques a l’entorn europeu i aquest “bé comú espanyol” contra el dret d’autodeterminació o el que li faci falta negar. És un exemple proper d’aquest model de comú que més aviat fa por, vull dir que hem de rebutjar per criminal, encara que hi hagi alguns estats poderosos, o coalicions d’estats irrespectuosos que s’hi abonin i s’hi excusin.

Europa haurà d’espavilar si no es vol desfer per exigència dels europeus que no volem corrupció i hipocresies criminals a les instàncies europees. Instàncies que per compromís fundacional han de recolzar el dret, reconèixer-ne els conflictes i promoure’n les resolucions pacífiques. Que no vol dir l’engany i dominació actual “de les situacions” en aquesta cantarella de “… és normal, els estats es volen perpetuar, i l’abús de poder és normal també i etc.
Si algú gosa dir-li “pacífiques” a com van ara els conflictes entre estats, grups d’estats, i pobles que no volem desaparèixer ni fondre’ns….. (quina poca vergonya tenen) en els seus models i “integritats” vàries, l’enviaria a aprendre l’abecedari i els detalls bàsics del respecte polític.

Gràcies Oriol Junqueras, i gràcies Raül Romeva. I les faig extensives a tots els polítics honestos que feu força per acabar amb aquests vells, rancis, tristos, lamentables, criminals i vergonyants dominis. Extensibles també a tots els polítics i ciutadans que apostem per la fi del model cacic i a veure qui fot més a l’altre i que es foti el feble i etc. Als que apostem pel model de política i representació democràtica ben informada, compromesa amb els drets fonamentals i amb cara i ulls.

17 de desembre de 2009:

Brussel·les (ACN).– El Parlament Europeu ha retirat de l’ordre del dia
la resolució que havia d’aprovar-se aquest dijous sobre el cas
d’Aminatou Haidar al ple reunit a Estrasburg, a petició del líder
socialista, Martin Schulz, que ha considerat que la interferència del
PE ‘en comptes d’ajudar, podria perjudicar’ la resolució del cas de
l’activista sahrauí. Els europarlamentaris catalans Oriol Junqueras
(ERC) i Raül Romeva (ICV) han expressat la seva ‘indignació’ i
‘vergonya’ perquè l’Eurocambra no sigui capaç de pronunciar-se en un
tema tan ‘tràgic’. Els populars europeus, a través del seu líder,
Joseph Daul, han donat suport a la proposta socialista.

Aminetu/PE: per molt que el PSE ens demani silenci, ara, més que mai, toca parlar alt i clar

“(…) Conclusió: ni debat, ni resolució. Només silenci, silenci vergonyant, que alguns no volem ni podem acceptar.

Avui ha estat, sens dubte, un dels dies més tristos des que sóc europarlamantari.

Adjunto a continuació la reacció inmediata en forma de nota de premsa que acabem d’enviar els mitjans: (…)”

………………………..
http://www.directe.cat/acn/erc-i-icv-sindignen-amb-els-socialistes-per-vetar-que-leurocambra-es-pronuncii-sobre-el-ca
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/154168

  1. ¿Caldrà una altra guerra per a que la U.E. deixi de ser un club de membres d’interessos divergents i passi a ser una de les tres potències més influents (no sé enquin ordre) del món, que es el que li pertoca pel seu potencial humà i econòmic?.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!