Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

5 d'abril de 2010
0 comentaris

Sobre creences, i tres propostes de pronunciament que ajuden a veure bé les candidatures.

         1 Responc a qui promou el seguiment a cegues d’una candidatura al Parlament, fos la que fos:

Doncs ja convindria, pels seguidors de la opció d’en Laporta, que aquest
es pronunciés en termes polítics i de política. Si l’amideu pel que
altres diuen i fan em sembla que deu ser per manca de contingut propi,
encara que també es pot donar el cas per poca educació política
ambiental en general.

Caldria idees polítiques més clares, sinó podem
caure en tenir una nova candidatura seguida a cegues o per interessos no
confessables, cosa que crec no convé al projecte de país ni a cap
Parlament seriós. Més aviat ens convé desemmascarar les que n’hi ha de
vigents de mena cegues, no cal afegir-nos més feina.

També ens convé, com a projecte
d’opció independentista nova, que la proposta d’en Laporta hagués nascut
amb el compromís per la coalició per la independència a les properes
eleccions, i això, com és que no ho deixa clar? A mi em fa pensar molt
malament. I van passant els mesos.

Tres propostes de pronunciament que ajuden a veure bé les candidatures:
– Què diuen dels judicis franquistes i de la política estatal del seu
manteniment? Quines accions prendran al respecte si tenen la nostra
representació?
– Què diuen del TC i tota la farsa de la reforma del nostre Estatut?
Pensen i planegen deixar que l’estat espanyol, en boca d’un TC sense
criteri ni judici acceptable, que limita el món al seu marc en una
fatxenderia inacceptable, ens digui el què som o no som, i ens subordini
símbols, drets, historia i ….?
– Quina és la seva postura i plans d’acció respecte al procés
d’independència? S’hi suma a la coalició que en fa projecte de govern?

La jugada està molt clara, penso que aquestes haurien de ser preguntes i
compromisos de campanya per les properes eleccions al Parlament.

         2 Responc, fos qui fos, a qui desmereix els èxits del moviment i treballs per la independència, normalment renegant de la política i polítics.

En relació a la notícia:Montilla i tres
caps de llista de CiU podran votar sobre la independència el 25-A

(…) Que si votaran o no, que si poden però costa de creure que ho facin.

Responc:

Ja, no ho sé, però no ho veig cosa de creure
o no creure. L’interessant aquí és la ocasió, i que el no votar també
és significatiu, i visible, sobretot, molt visible. Hem de valorar
l’èxit que significa, que sovint ja no només els obviem (els nostres
èxits) sinó que els ridiculitzem i desaprofitem.

Jugar a creences on no és el cas és el primer pas per a malmetre
la observació.

Després:

En seguiment d’1:

 Laportista, disculpa, però jo no he parlat malament d’en Laporta. Millor si no em fas dir coses que no dic.
Tampoc no em fico amb tu personalment, i agrairia que si respons, ho fessis al que afirmo i dic, als problemes o propostes que assenyalo, i no sortint del tema.  Ni sóc miop (a banda que si ho fos, cap problema, ja que em regeixo per molts altres sentits a més del de la vista) ni sóc sectària, que em sembla ho dius com a insult, però no per res que hagi dit abans.

Sobre el que li veus a ERC i al que ha passat aquests anys, hi torno: agraeixo a ERC el gest de generositat de la segona coalició de govern, donat el què hi havia (no ho oblidem), i sabent d’aquest vici de les esquerres, i d’alguna gent d’ERC en concret, de carregar amb reclamacions de miracles i proclamació d’independència “por huevos” (no sé com s’hauria de dir).

Afirmo que és dolent això de candidatures cegues (ho siguin per opacitat o per disfressa), i que suposo és cosa de mala educació política en general per una banda, que es segueixi cegament una candidatura, i que també ho és que es presentin candidatures noves d’aquesta mena. Perquè ho considero no acceptable a un Parlament seriós, i perquè d’aquestes candidatures i de seguiments cecs ja n’hi tenim, i més aviat cal combatre-les com a problema.
O no és millor saber què votes i com va que no això de ves a saber que volen dir i què faran? L’altre cas és que la “ceguesa” sigui simulada perquè així no es confessen els interessos, tampoc em sembla acceptable, encara que sigui força acostumat.

També dic que no és gaire bo, o que no m’és a mi bon senyal, que amideu un Líder o una opció política en funció del que altres diuen d’ell, ni per bé ni per mal. Faria pot ser excepció en el cas de declaracions honestes de gent capaç.
I faig una proposta d’exemple de preguntes que poden ajudar a que no tinguem candidatures que obviïn detalls fonamentals de l’actualitat i necessitats polítiques.

i, #16 Ha, per dir-ho curt.
A Laporta el respecto, i l’he defensat i lloat sovint pel que ha fet al
Barça, i no parlo concretament dels títols.
Per criticar amb sentit una cosa cal respectar-la, cosa que tu no fas.
I segueixes sense respondre al què dic, que em sembla no és tant estrany
d’entendre: no veig cap idea política clara en la seva proposta, i la
reclamo com a ciutadana, el voti o no el voti, per simple
responsabilitat política, i perquè ja veiem com anem. I als seguidors
que ho presenteu públicament us demano que també ho feu, perquè la
ceguesa en política és una trampa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!