Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

25 de març de 2007
0 comentaris

Sentit, de què?

També és ben greu que Raimon sigui qui hagi de dir que:

‘És una contradicció que em reconeguin fora de casa quan des de l’any 2000
no he pogut cantar a cap teatre de la Generalitat Valenciana ni a València
ciutat’
.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2323376

(Felicitacions
pel premi que ara ha de recollir. Això li envio des d’aquí. I agraïment pel gust
que em dóna la seva manera de fer cançó; i país; i societat
civilitzada. Salut!)

El govern valencià fa atac a la cultura i els mitjans de comunicació del país que governa. Entre altres coses. Hem de continuar prenent-lo com a un govern legítim? Jo crec que no.

I, si no ho he entès malament, inicià al gener un procés judicial (?) (m’ho pregunto perquè, a més, sembla que no és un procediment com caldria; ni la competència és seva; ni té present lleis vigents que xoquen contra les seves "queixes"). Un "procediment judicial" contra les emissions de televisió en català al País Valencià.

(segueix)

Torno a preguntar-me, com a ciutadana, no haurien de fer alguna
norma a partir de la qual, quan un grup polític es dedica a usar els
tribunals per a usos contra ciutadans, un cop evidenciat aquest ús,
hagi de pagar costos, despeses creades, i molèsties? A banda d’haver
d’abandonar la activitat política, no?
(Ja sé que estem força
acostumats a la criminalització del ciutadà; ens ha costat relativament
poc acostumar-nos a aquestes noves "normes de seguretat". De la mateixa
manera,, i tant!, davant aquest mal costum, podem aprofitar la marxa
amb que ens hem acostumat tant fàcilment, i desacostumar-nos)

Estem davant una denúncia que és improcedent per algunes raons. A banda que el govern valencià utilitza unes competències que no són seves.
Però;
és que, encara que tinguessin la legalitat al seu costat -que actuessin
d’acord a alguna llei-, el que caldria aleshores és abolir dita llei.
No?
O, és que hi ha pretensió que una llei que permetés aquesta
classe d’atacs del poder polític és llei acceptable a un país
democràtic?

Tenim una pila de precedents; com ho han estat once
o tretze anys (em sembla que hem estat) amb disputes judicials i
afirmacions del govern valencià respecte a qüestions sobre la llengua
sobre les que no tenen competència, ni són competents. I, segueixo
preguntant-me: és despesa pública tot això quan, a més, sembla que està
plantejat darrera interessos privats?

Si en la llengua no es veu
tant clar; i ho aconsegueixen disfressar a cops de "inevitabilitats de
les evolucions i transmutacions, i no sé quants contes més"; en el cas
de mitjans de comunicació, ondes, espais, etc., em sembla que el
carnaval fictici no hi funciona (fantàstic!).

De tota manera, el què més m’interessa ara respecte a aquestes actuacions són un parell de coses:

· 1.- El govern actua contra el poble que representa: És manca de
control del poder? aberració del nostre sistema polític de
representació? estupidització general?
· 2.- I, si fa no fa: ens ho
mirem i, en lloc de prendre-ho com un fet a combatre (donat per fet que
no volem una societat d’esclaus i d’idiotes), ens entretenim discutint
si és que estem o no entenent bé com van les coses. O ens anem a
l’oculista a que ens faci noves ulleres cada dia. O al psiquiatra
estatal del Congreso a que es doni la dosi de anestèsic o tranquilitzador que ens manqui.

Més misèria.

I, contra aquestes, i d’altres: Ací estem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!