Notícia:
“(…) En una entrevista a Onda Cero, [el president de la Generalitat, José Montilla] ha insistit en què no hi ha acord, tot i
que ha remarcat que les negociacions entre els dos governs s’han
desbloquejat. (…)”
Comento:
M’intriguen unes quantes coses. Estàvem fins ara en un bloqueig de negociacions? Quants dies? Es podria recollir una mica de les declaracions i situacions? (Se m’acut que podríem fer dos o tres sèries de, posem, el darrer mes, el darrer any, i del 2003 ençà.)
Ara ens explica el president que s’han desbloquejat les negociacions entre els dos governs. Semblaria que es refereix a que aquestes suposades negociacions deixen d’estar immobilitzades; i que parlés de setmanes de dur treball d’ara endavant per mirar d’entendrir algun cor ingenu. Però no és gens clar.
Penso que ens hem de preguntar: si és així, es pot parlar de que ha hagut negociació en aquest període de bloqueig-immobilització? Encara em sembla més interessant que ens preguntem si no és que parli de blocatges, en un sentit de que som molt dolents com a blocadors i per això anem rebent, o en un altre sentit també preocupant, que és el de no acceptar el xoc frontal que hi ha entre els interessos, previsions, plans, i decisions estatals i el nostre desenvolupament (per a dir-ho suau).
El que sí és clar és que no fa cap confiança ni el tracte ni les declaracions ni la seqüència de les “negociacions” (què s’està usant per a negociar? A banda que semblaria esperable que el compliment d’una llei com la del finançament no fos cosa de negociació, sinó de control d’aplicació.)
Espero que el control de la situació i del que es vagi plantejant que fem des de la societat no permeti ni desinformació ni joc brut amb xifres o pors. I estaria bé saber si el president n’és conscient de moltes coses que sabem sobre l’històric finançament de la CAC, o si no hauria de tenir també present (en aquestes “negociacions”) coses com ara l’abandonament estatal per una cosa tant bàsica com és l’eix mediterrani, i altres elements de pes en aquestes i altres decisions que haurà de prendre.
Fa poc ens varen dir des del seu partit, seguint amb el conte del llop, que decididament prenien partit per Zapatero com a president espanyol per davant de decisions que suposadament el comprometessin. La cosa és complicada, ja que el vot català té prou importància en aquesta seva preocupació electoral. Aquests detalls plantegen també unes preguntes, i crec que estaria bé observar què passa per aquí, perquè no es puguin disfressar de “bueno para España, bueno para Catalunya” o altres variants que hem vist.
Afegeixo:
– Parlant de diners, i de trens…
– Que quedi clar per a qui és “bueno” “(…) Un tracte que fins a data d’avui ha estat marcat per l’hostilitat
manifesta del PSOE amb la Generalitat de Catalunya. En especial en allò
que es refereix al desplegament del nou Estatut. (…)”
– I la feina segueix. Endavant el Tercer Congrés Catalanista:
El Tercer Congrés Catalanista proposa sortides per aconseguir un Estat propi S’inicia l’estudi de la base social de la independència a Catalunya
……………………………
http://www.cronica.cat/noticia.php?act_codi=3997
http://tribuna.cat/croniques/societat-civil/84/88897-ni-trens-ni-diners
http://www.directe.cat/opinio/david-minoves/entesa-nacional-pel-progres-i-iii-quan-el-psoe-juga-contra-catalunya
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!